29 de setembre de 2019
29.09.2019

Cinquanta anys d'estudis universitaris

29.09.2019 | 00:51

El dia primer del mes d'octubre de l'any 1969 s'inaugurava el primer curs dels estudis de la Delegació de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Era la tercera ocasió en què Girona tindria estudis universitaris. La primera es produí en el segle XVI, XVII i primers anys del XVIII. Fruit d'unes laborioses gestions que iniciaren els Jurats de la ciutat en la segona meitat del segle XV. L'any 1717 va ser víctima de la política centralitzadora de Felip Vè. La universitat de Cervera, de nova creació, va acaparar tots els estudis superiors de Catalunya, després de la supressió de totes les Universitats del Principat que comptaven amb una llarga i eficient història.

L'any 1869 la nostra ciutat aconseguia recuperar els estudis superiors amb la creació de la Universitat Lliure de Girona. La vida d'aquesta segona Universitat gironina va ser molt més curta que l'anterior. Quan encara no s'havia acabat el quart curs va ser clausurada per disposició del Rector de la Universitat de Barcelona.

La tercera es va originar per la política descentralitzadora del ministre Villar Palasí. I per la plena dedicació de la Diputació de Girona que s'hi aplicà amb eficàcia i generositat.

L'any 1968 s'havia creat la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una facultat de Lletres i una de Medicina. I s'obrí la porta a una major descentralització amb la implantació de delegacions en diverses ciutats, sempre comptant amb una substanciosa aportació econòmica a càrrec de les corporacions locals i provincials.

La Diputació de Girona es proposà implicar-se en aquesta política descentralitzadora. El president de la corporació provincial gironina, que ho era en aquell moment el Dr. Pere Ordis, es posà en contacte amb el Rector de la Universitat Autònoma, el Dr. Vicente Villar Palasí, germà del Ministre d'Educació. El Dr. Villar es desplaçà a Girona per estudiar les possibilitats de crear una delegació de l'Autònoma. Visità uns terrenys de Palau Sacosta i de Montilivi que podrien ser adquirits per construir-hi els edificis pertinents. I també comprovà que en la Casa de Cultura hi havia espais disponibles per una immediata ubicació dels estudis que es creessin i fins a disposar de les noves construccions.

La proposta de la Diputació consistia en el fet que la Facultat de Veterinària que es creés en la Universitat Autònoma s'ubiqués a Girona. Es basava en el fet que la Ramaderia de les comarques gironines és molt important. També es valorava que en aquells moments no existien estudis de Veterinària ni a Catalunya, ni a València ni a les Balears. I situar a Girona aquests estudis comportaria una bona concurrència d'estudiants de l'esmentat àmbit geogràfic. Però la proposta no fou ben acollida per un sector de la societat gironina. I va ser durament criticada per alguna publicació periòdica. De moment aquella proposta, que estava molt ben fonamentada i que tenia possibilitats de ser acceptada pel rectorat, va quedar arxivada. Anys més tard i quan l'Autònoma es determinà a crear la Facultat de Veterinària, i quan els responsables tant de Girona com de Barcelona eren ja uns altres, Girona demanà insistentment que la nova facultat s'instal·lés a la nostra ciutat. Però malgrat la insistència de les gestions la nova facultat s'ubicà a Bellaterra.

Quan el tema dels estudis universitaris a Girona estava estancat, el Dr. Frederic Udina Martorell, degà de Lletres de la Universitat Autònoma, circulant per la carretera, s'adonà que hi havia un cotxe estacionat a causa d'una avaria i es detingué per si necessitaven el seu ajut. Aleshores comprovà que era el cotxe del bisbe de Girona, i saludà el prelat entaulant una cordial conversa. Aprofitant la ocasió el Dr. Narcís Jubany demanà insistentment al Dr. Udina que fes alguna cosa per portar estudis a Girona. Gestió que resultà molt oportuna ja que el Degà molt receptiu a la petició episcopal, es posà en moviment, amb la seva tan característica diligència. No tardà gaires dies a traslladar- se a Girona i posar-se en contacte amb el President de la Diputació. De l'entrevista en sortí el projecte de crear a Girona una Delegació de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma. Era el mes de juny de l'any 1969 i es preveia la possibilitat de poder iniciar les classes el proper mes d'octubre. Si aquell primer curs tenia èxit, l'any següent s'hi afegiria un segon. I si calia, es convocaria un primer de Ciències.

D'acord entre la Diputació i el Deganat, es nomenà un cap d'estudis a qui s'encarregaria la organització del curs. El rector posà la condició que si es matriculaven un mínim de cinquanta alumnes es podria començar el curs. Si no s'arribava a cobrir aquest mínim el projecte es deixaria per una millor ocasió. S'obrí la inscripció provisional i es feu la deguda propaganda. Abans que es tanqués el termini d'inscripció s'havien inscrit més de cent persones. Una bona part eren joves que acabaven d'obtenir el títol de batxiller. Un contingent important eren mestres que ja treballaven en escoles de Girona i comarques. També s'hi apuntà algun titulat universitari. Alguns professionals amb títol universitari s'oferiren per inscriure's en el cas que fes falta per completar el mínim d'inscrits exigit. Però no va precisar acceptar aquesta altruista oferta ja que el nombre d'inscrits era més del doble del que s'exigia.

Ràpidament es feren els preparatius per organitzar el curs. En la planta principal de l'ala esquerra de la Casa de Cultura quedaven disponibles unes aules que s'havien preparat per una projectada escola de Belles Arts, projecte que havia quedat frustrat. Només calgué moblar-les perquè entressin en servei. S'anà escollint el professorat. Primerament es comptà amb professors dels Instituts de Girona i de Figueres i de l'Escola Normal del Magisteri. Preveient que en el segon trimestre del curs s'incorporaria algun professor dels que ja treballaven en la Universitat Autònoma. La Facultat de Lletres de la qual estava instal·lada en el monestir de Sant Cugat del Vallès. El complex universitari de Bellaterra no estava encara en construcció.

El dia 12 de setembre se celebrà una primera reunió del professorat per tractar tots els detalls de l'organització del curs. De moment i atesa la situació del professorat i de bona part dels alumnes, l'horari seria a darrera hora de la tarda. De dilluns a dissabte. Les sortides al camp previstes per a determinades assignatures es practicarien els diumenges al matí.

Tal com s'havia previst, el dia primer d'octubre, data d'inici del curs acadèmic, se celebrà un solemne acte d'obertura de curs, a l'Aula Magna de la Casa de Cultura. Acte presidit pel Rector i el Degà de Lletres de la Universitat Autònoma i les autoritats gironines. I el dia següent començaren les classes. S'havia posat la primera pedra d'una obra docent que, any rere any, i sumant esforços de moltes generacions de professors i estudiants s'ha anat consolidant fins a la realitat de l'actual Universitat de Girona, amb centenars de professors i milers d'alumnes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook