29 de setembre de 2019
29.09.2019
Diari de Girona

Xavi viu feliç en una dictadura

29.09.2019 | 00:51
Xavi viu feliç en una dictadura

L'emirat àrab de Qatar és una dictadura de manual. Està vigent la pena de mort, els treballadors són explotats, estan mancats dels més elementals drets i s'utilitza el càstig físic contra el consum d'alcohol o les relacions sexuals «il·lícites». Segons un informe d'Amnistia Internacional, els treballadors estrangers contractats per les obres del Mundial de Futbol de 2022 «són tractats com a bestiar». Uns quants milers han mort per unes condicions laborals infrahumanes. En aquest país, que ocupa el lloc 133 del món (Espanya és el 19è) de l'índex de The Economist sobre democràcies plenes, «la gent és feliç», segons ha explicat l'exjugador del FC Barcelona, Xavi Hernández. I ell i la seva família també són feliços: «No visc en un país democràtic, però el sistema d'aquí (Qatar) funciona millor que el d'allà (Espanya). Aquí (Qatar) hi ha molts avantatges. La tranquil·litat, la seguretat? No tenim clau de casa, deixes el cotxe engegat», ha manifestat.

És el mateix que alguns deien de l'Espanya de Franco: la seguretat, la tranquil·litat. No hi havia democràcia, però... La llei de «vagos y maleantes» era pels que res tenien. De fet, n'hi ha molts que vivien fantàsticament bé amb Franco i ara donen lliçons de democràcia. I suposo que els Di Stefano, Puskas, Kubala i altres grans futbolistes estrangers de l'època també devien viure encantats i feliços a l'Espanya franquista com els que ara van a Qatar i altres dictadures. Tenien diners, eren idolatrats i ningú els molestava. Per què preocupar-se per les llibertats, els drets i l'explotació dels altres si tu vius a cor què vols? Les dictadures sempre han sigut un paradís per a les elits socials, i els futbolistes són l'elit més gran de la societat contemporània.

Segur que Xavi Hernández, que cobra uns quants milions d'euros del govern dictatorial d'aquell país riquíssim en petroli, deu poder fer el que vol a Qatar. I, potser per això, imbuït del sistema de vida en les dictadures, va pensar que a sa Conca també podria fer unes obres il·legals en una casa de la seva propietat. Obnubilat per la dictadura de Qatar no comptava que a les democràcies les coses funcionen d'una altra manera. I, és clar, l'Ajuntament de Platja d'Aro es va veure obligat a paralitzar la construcció d'un talús que anava més enllà dels seus límits fins a endinsar-se en un espai públic. Mala sort, Xavi. En el franquisme, les lleis també eren per controlar els pobres i els dissidents; els poderosos feien el que volien. Com al Qatar que tant admira Xavi Hernández. Si per Winston Churchill «la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics», per a Xavi Hernández les dictadures són el paradís.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook