En el darrer article vaig parlar sobre la problemàtica que genera el preocupant tema de les ocupacions d'habitatges, i específicament d'habitatges de particulars. I és que ocupar propietats alienes s'ha convertit en un negoci, per suposat fraudulent i antisocial. Persones sense escrúpols , ni ètica, més vinculades a la delinqüència que al treball honrat, han convertit el tema okupa en el seu modus vivendi, rentable pels delinqüents i greument perjudicials pels propietaris legítims.

Persones que amb esforç i sacrifici, treball i estalvi, han adquirit un habitatge, es veuen privats del seu legítim patrimoni. I per més inri se'ls obliga a anar als tribunals per poder recuperar el que és legítimament seu, facilitant la il·legalitat i el delicte durant mesos, mentre no recau una sentència. I a més, tot i veure's privats del que és seu, finalment es veuen fins i tot obligats a abonar els consums d'aigua i llum dels que ocupen il·legalment el seu habitatge, ja que no se'ls permet donar de baixa tals serveis. I això s'agreuja, encara més, quan els serveis socials declaren a les persones que ocupen un habitatge, o que fa mesos que no paguen el lloguer, com a vulnerables, a esquenes i sense coneixement dels propietaris legítims.

El sistema legal vigent i la pràctica seguida pels tribunals deixa molt que desitjar des del punt de vista del que és la justícia. I recordaré que una definició de justícia, coneguda des de l'antiguitat, és la següent: donar a cadascú el que li pertoca, no fer mal a ningú i viure honestament. No obstant això, el legítims propietaris, privats dels seus drets injustament, per la força i la violència, són obligats a acudir als tribunals per sol·licitar que li siguin restituïts els seus drets i propietat, mentre els okupes continuen durant tot el llarg procés judicial fruint de la propietat aliena. On és el sentit comú? On és la justícia? Cal posar de relleu que el legítim propietari, que ha pagat els impostos, que ha contribuït a mantenir les administracions i les ajudes socials, que abona el corresponent IBI al seu ajuntament, es veu desprotegit per les administracions que han cobrat els seus impostos i taxes. Si vol recuperar el que és seu, s'ha de rascar la butxaca, perdent diners i paciència.

La restitució d'un legítim dret, com una propietat, no hauria de ser una qüestió purament administrativa, i d'aplicació immediata, un cop acreditada la legítima propietat? Per què tantes contemplacions i permissivitat davant situacions que qualsevol persona de bon cor, i honesta, considera injusta? Per què la policia no pot actuar quan es té coneixement que un propietari reclama la seva propietat, ocupada il·legítimament? Per què no són els que ocupen sense títol ni dret una propietat aliena els que hagin de complir les lleis, i que siguin ells els que vagin als tribunals? Les eines actuals dels que compleixen les lleis i paguen els impostos no garanteixen els seus drets. És fàcil fer la vista grossa davant el problema real de manca d'habitatge, i permetre que els necessitats siguin víctimes de màfies ocupacionals, considerant que l'ocupació de propietats alienes està justificada. Cal ser compassius amb els necessitats, però duríssims amb les màfies.Pots pagar impostos, però qui garanteix els teus drets? Tot plegat, lamentable.