30 de setembre de 2019
30.09.2019
Diari de Girona

EL PAPA FRANCESC ENCORATJA ELS JOVES

30.09.2019 | 06:00
EL PAPA FRANCESC ENCORATJA ELS JOVES

Els missatges i documents del papa Francesc parteixen d'una clara consciència dels condicionants culturals i existencials dels seus destinataris, i tenen una especial empatia amb les febleses dels homes i dones de la societat postmoderna. Així el Papa pot reeixir en aquest efecte essencial de la fe cristiana «d'alliberar-nos de la degradant esclavitud de ser fills dels nostre temps», en paraules de G.K. Chesterton. Aquesta capacitat d'alliberament és especialment necessària per als joves, que per la seva manca d'experiència i perspectiva vital tendeixen a pensar que la cultura i el marc mental i espiritual avui dominants és l'únic possible.
Per això és tan important l'exhortació apostòlica Christus Vivit, inspirada en les reflexions i diàlegs del sínode sobre els joves celebrat l'any passat. El document comença remarcant el veritable valor de la joventut: «La glòria de la joventut és al cor més que en la força física o en la impressió que un provoca en els altres. Això vol dir que la veritable joventut és tenir un cor capaç d'estimar». I afegeix: «Un jove no pot ­estar desanimat, li és propi somiar coses grans, buscar horitzons amplis, atrevir-se a més€ Per això insisteixo als joves que no es deixin robar l'esperança».
Francesc adverteix també dels perills que amenacen els joves del nostre temps: la superficialitat, les distraccions, les banalitats i la incapacitat «de conrear relacions profundes i d'entrar en el més profund de la vida, preparant-se així un futur pobre, sense substància». Per això, cal «passar del contacte virtual a una bona i sana comunicació», o en paraules de Zygmunt Bauman, tornar al predomini de les relacions personals per sobre de les meres connexions.
El Papa recorda als joves el veritable fonament: «Abans de res vull dir a cadascú la primera veritat: 'Déu t'estima'. Si ja ho havies escoltat és igual, t'ho vull recordar: Déu t'estima. Mai ho dubtis, més enllà del que et passi a la vida. En qualsevol circumstància, ets infinitament estimat. (...) Has de confiar en el record de Déu: la seva memòria no és un 'disc dur' que registra i emmagatzema totes les nostres dades, la seva memòria és un cor tendre de compassió».
El Papa fa als joves aquesta súplica apassionada: «Si us plau, no us deixeu comprar, no us deixeu seduir, no us deixeu esclavitzar per les colonitzacions ideològiques que ens fiquen idees al cap i al final ens tornem esclaus, dependents, fracassats de la vida. Vosaltres no teniu preu: heu de repetir-ho sempre: no estic en una subhasta, no tinc preu. Soc lliure, soc lliure! Enamoreu-vos d'aquesta llibertat, que és la que ofereix Jesús. (...) Necessites amor? No ho trobaràs en la disbauxa, utilitzant els altres, posseint els altres o dominant-los. El trobaràs d'una manera que veritablement et farà feliç. Busques intensitat? No la viuràs acumulant objectes, gastant diners, corrent desesperat darrere de coses d'aquest món. Arribarà d'una forma molt més bella i satisfactòria si et deixes impulsar per l'Esperit Sant».
D'aquí la importància del discerniment sobre la vocació personal, que evita estar exposats a «un zàping constant» i «convertir-nos fàcilment en titelles a mercè de les tendències del moment». «No seràs sant i t'ompliràs copiant els altres... Arribar a ser sant és arribar a ser més plenament tu mateix, a ser aquest que Déu va voler somiar i crear, no una fotocòpia. La teva vocació t'orienta a treure fora el millor de tu mateix per a la glòria de Déu i per al bé dels altres. El tema no és només fer coses, sinó fer-les amb un sentit, amb una orientació».
El Papa parla als joves de l'autèntic amor de parella: «El veritable amor és apassionat. L'amor entre un home i una dona, quan és apassionat, et porta a donar la vida per sempre. Sempre. I a donar-la amb cos i ànima». I que «val la pena apostar per la família i que en ella trobareu els millors estímuls per madurar i les més belles alegries per compartir. No deixeu que us robin l'amor de debò».
I els fa aquesta petició: «Us demano que sigueu revolucionaris, us demano que aneu contra corrent; sí, en això us demano que us rebel·leu contra aquesta cultura de la provisionalitat que, en el fons, creu que vosaltres no sou capaços d'assumir responsabilitats, creu que vosaltres no sou capaços d'estimar veritablement. Jo sí que tinc confiança en vosaltres, i per això els animo a optar pel matrimoni».
Segurament que només els joves podran arreglar el desgavell actual. Ho podran fer sempre i quan es puguin alliberar de les limitacions a les quals els sotmet el marc mental, espiritual i moral del nostre món, dominat per una manca d'horitzó existencial, d'autèntica esperança, i per la desvinculació entre amor i veritat que posava de manifest Benet XVI, en la seva encíclica Caritas in Veritate. Les paraules de Francesc entronquen amb aquestes del seu antecessor de l'esmentada encíclica: «Sense veritat, la caritat cau en mer sentimentalisme. L'amor es converteix en un embolcall buit que es farceix arbitràriament. Aquest és el risc fatal de l'amor en una cultura sense veritat. És presa fàcil de les emocions i les opinions contingents dels subjectes, una paraula de la qual s'abusa i que es distorsiona, acabant per significar el contrari. La veritat allibera la caritat de l'estretor d'una emotivitat que la priva de continguts relacionals i socials».
Potser els adults ja no estem disposats a renunciar a les nostres petites veritats fetes a la nostra conveniència. Però els joves encara podeu aspirar a tot. El papa Francesc confia en vosaltres!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook