De quin embolic ens deslliura Errejón!

Plantejar unes altres eleccions amb els mateixos candidats, els que van ser incapaços d'arribar a un mínim acord per investir el que més escons va aconseguir, convidava, per responsabilitat, a fer campana del col·legi electoral o a canviar el vot.

Elegir un partit amb el qual no s'està d'acord no té sentit, però votar tots el mateix que el passat 28 d'abril era una irresponsabilitat que només portaria a una nova «ininvestidura» i a unes noves eleccions i, a la llarga, que la jornada electoral, aquesta festa de la democràcia, acabi sent el «botellón» de la democràcia amb ressaca assegurada.

I una altra vegada els líders dels partits a interlocutar, aquesta forma de parlar que dona descàrregues elèctriques, i el president en funcions a sortir al telenotícies escoltant representants de la societat civil, fins a arribar a les penyes futbolístiques i als clubs de lectura, i una altra a votar les tres caravel·les que surtin a explorar la geometria variable, a demanar en positiu el no contra el «no és no», a fundar l'escola espanyola d'abstensologia per estudiar abstenció, a la dialèctica del vot gratuït o el veto creuat.

Més rondes i rondes de negociacions, de consultes, més enquestes, pronòstics, projeccions i estrelles Michelin per al CIS. Per no tractar-lo, cronificarien l'afàsia i l'estrabisme de Pablo Casado; Pedro Sánchez s'habituaria als remeis per a l'insomni; augmentaria el risc que el quist del «no» d'Albert Rivera es tornés maligne i Pablo Iglesias patiria nous politraumatismes a l'ego.

De quin embolic acaba de treure'ns Íñigo Errejón!