Quants de cops no els ha passat que necessitaven posar benzina, han seguit un rètol que els indicava benzinera, i s'han trobat un esquelet metàl·lic gegantí, sense vida, on hi havia de tot excepte carburant? El país és ple de rètols que no duen enlloc. Indicacions falses. El més habitual és que algú engegui un negoci i, si no rutlla, allà quedin plantades les restes del projecte. Com que no deu haver-hi ningú que ho controli, i com que deuen ser en propietat privada, apareixen com bolets les carcasses de fàbriques que algun dia van ser alguna cosa, hotels sense vidres amb les portes esbotzades i restaurants a peu de carretera on l'últim menú es va servir fa anys. Tots amb els seus rètols indicant el camí cap a enlloc.
Ara, a més, els cadàvers també suren a la xarxa. L'altre dia volia anar a la meva sabateria de referència. Feien sabates fortes i resistents, perfectes per moure's per aquests mons. Les últimes sandàlies que hi vaig comprar m'han durat quinze anys. Aprofitant que era a la capital vaig buscar a Google. L'establiment encara existia. Hi constava l'adreça, els horaris i algunes fotografies de l'interior. Me n'hi vaig anar, contenta de tornar-hi. I no. La botiga ja havia tancat. Tot el que en quedava era una tanca de ferro plena de grafits i l'anunci virtual a la xarxa. Auguro un Google de futur ple d'informacions caduques (per no parlar de les informacions polítiques falses, tan abundants). En aquest futur no gaire llunyà hi apareixeran un munt de negocis inexistents, ruïnes que taparan l'actualitat comercial.
També hi ha ruïnes mentals. Algunes suren en els imaginaris i els colonitzen per anys que passin. Vegin Franco. Tan mort i tan viu. Ja no és que hi hagi partits que el reivindiquin, és que vessa i s'escampa pel pensament polític espanyol. És la benzina que engega Espanya.
