01 de octubre de 2019
01.10.2019
Diari de Girona

Cartes

01.10.2019 | 00:26
Cartes

Ara toca?
José Luis Lucero Piñol girona
Potser sí que ara toca parlar i comentar alguns aspectes sobre la Devesa, altra vegada.
La Sra. alcaldessa va fer unes declaracions el dia 22 de setembre sobre el tema de la Devesa, tan tractat i mai solucionat.
Voldria puntualitzar i, si en sé, aclarir aquestes declaracions.
Diu que no traurà del calaix el Pla Especial de la Devesa. Jo dic (i molts), no cal, el que necessita és endreçar-la, netejar-la i posar-la «guapa».
Diu que en 4 anys s'hi han fet inversions importants.
Anem a pams. S'ha posat gespa al camp dels «veterans». Sí, però, al cap de poc temps es va malmetre per la instal·lació de diferents atraccions de Fires.
Una altra afirmació de l'alcaldessa: s'ha instal·lat un parc de salut. D'acord, molt bé, però després de demanar-ho durant anys i pagant la meitat l'associació de veïns. (L'organisme Dipsalut n'ha instal·lat molts a diferents llocs i de forma gratuïta). Al parc de salut hi falten, igual que a la resta de la Devesa: bancs, llum, papereres, «fonts» i vigilància per als gossos i els brètols.
També diu que aquest any està previst invertir-hi 220.000 euros (per a enllumenat i retirada del mur de pedres). Penso que aquests diners són el romanent-guardiola d'altres anys que no s'han gastat.
Ah! La resolució del pàrquing (sobretot per als dies de Mercat). Chapeau i enhorabona. Bé, i per evitar que el diari retalli (per manca d'espai) algunes de les meves precisions acabo amb una suggerència.
Caldria que algú, millor alguns, del consistori amb «poder» «trepitgés» més el territori, i així s'assabentarà de les inquietuds dels veïns de Girona, escoltarà, consensuarà i buscarà solucions actuant.


Una trobada
molt especial
Lluís Torner i Callicó girona
Aquest darrer diumenge de setembre, els antics residents del castell de Montjuïc celebraran la seva 15a Trobada de Germanor, que és una mena d'homenatge a tots aquells i aquelles que, vinguts de diferents llocs d'Espanya, varen passar-hi un bon grapat d'anys, superant tota mena de dificultats: habitatges rudimentaris, manca de serveis, fred, calor, etc. A poc a poc, però, amb esforç i treball –no sense sacrificis– es van anar fent un lloc a la nostra ciutat, on, amb el temps, se'ls anaren concedint habitatges, en diferents barriades. De mica en mica, els han anat millorant o canviant i se'ls han fet més seus.
Avui, aquells més grans, que encara són vius, i els seus fills que hi varen néixer, que ho recorden, amb molta estima, i més cap aquí els nets, que ho han sentit explicar dels seus progenitors, ho celebren fent aquesta trobada, amb una bona càrrega sentimental, que també serveix d'homenatge; per la qual cosa els felicitem.
Ben sovint, donada l'allau de gent provinent d'altres països, els i les que ja tenim una edat pensem en aquells que es conformaren amb el que tenien, però amb l'ànim de millora. Als que ens arriben avui, els caldria prendre'n un xic d'exemple. Les coses s'han d'anar aconseguint a poc a poc, amb esforç i paciència. És lògic que desitgin poder viure dignament, i tant que sí! Però no es pot aconseguir tot de cop. Amb esperança de millora, sí! Però com varen fer aquells, sense exigències. És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit