La fallida de l'operador de viatges Thomas Cook ha posat en estat d'alarma administracions públiques, empresaris i treballadors del sector turístic.
La preocupació està justificada perquè els paquets de turistes que pugen en un vol xàrter per escarxofar-se en un hotel són un model de negoci amb data de caducitat. A l'era d'internet, la contractació en línia permet defugir els viatges a forfet, «tot inclòs», per triar unes vacances a mida amb uns preus que varien en funció de la demanda.
Durant anys, empresaris i treballadors han criticat els organitzadors turístics que negociaven els preus a la baixa cada estiu perquè qui pagava els plats trencats eren els salaris precaris i la qualitat dels serveis turístics. Quan els grans operadors amenaçaven de reduir la riuada de turistes si no s'acceptaven les seves condicions, era caixa o faixa.
També les comissions que cobraven eren d'una opacitat insultant com a resultat d'una negociació individualitzada en què els hotelers tenien sempre les de perdre per la posició dominant dels prepotents organitzadors de viatges en sèrie.
Potser no eren conscients, o tant se'ls en fotia, que la seva funció d'intermediaris perdria el lideratge si no s'adaptaven a les noves exigències del mercat.
Lloret de Mar, a poc a poc, va deixar de ser una destinació de referència d'aquest tipus de negoci que ara representa entorn a un 30% de l'oferta hotelera en una dotzena de grans hotels. La resta es contracta a través de la web corporativa i dels portals online.
Malgrat tot, no s'ha d'infravalorar l'impacte econòmic de la fallida de Thomas Cook per les places compromeses i les pernoctacions que, en alguns casos, encara no s'han cobrat.
Més preocupant és, però, la possibilitat de l'efecte dòmino que arrossegui altres operadors turístics que estan amb l'aigua fins al coll.
Ara bé, la competència per aconseguir la quota de mercat que deixa Thomas Cook Group serà ferotge. Les companyies aèries intentaran augmentar tarifes i les agències de viatges voldran rebaixar el preu de l'allotjament. I els portals en línia s'esforçaran per convertir-se en oligopolis en alguns segments del mercat turístic.
De fet, la fallida de Thomas Cook és un exemple més de la cobdícia empresarial que busca maximitzar beneficis. Els executius de l'empresa van continuar embutxacant-se milions de lliures mentre el negoci agonitzava.
És una lliçó per als qui creuen que és possible reformar l'estructura empresarial dedicant més atenció als empleats, clients i proveïdors en detriment de la primacia dels accionistes.
A la realitat, reclamar que la gestió dels negocis s'ha d'orientar cap al bé comú és avalar una operació de màrqueting per enganyar incauts.
