No anem bé. Molts analistes pronosticaven una tardor calenta arran de la sentència del procés i les darreres detencions de membres dels CDRs han encetat ja un munt de declaracions que insinuen ja un clar enfrontament entre els partits. De moment, Ciutadans ha anunciat una moció de censura al president Torra i el PP hi ha afegit els seus tres diputats al Parlament de Catalunya. I a aquest panorama s'hi barreja l'inici de la precampanya electoral, per la qual cosa els líders més que mai estan movent-se tenint present la propera cita del novembre. Però abans d'arribar-hi se sabrà què passa amb els polítics empresonats i quina resposta s'hi dona des de l'independentisme.

L'espectacle viscut a la cambra catalana fa uns dies fou esperpèntic, només focs d'encenalls entre uns i altres. Tots es retroalimenten del procés, mentre el Parlament continua sense legislar i amb un govern del tot desaparegut. Malauradament, Quim Torra busca un enfrontament amb l'Estat i les seves constants provocacions poden malmetre definitivament les relacions de Catalunya amb Espanya.

Una repetició electoral en general pateix menys mobilització per part dels electors. Això diuen els entesos. A aquesta circumstància s'hi ha d'afegir l'ascens del PP, que esgarrapa vots de Ciutadans i d'antics votants que van veure Vox amb una certa simpatia.

Pablo Casado pot superar el centenar d'escons i aquesta circumstància provoca nerviosisme a les files d'un PSOE que, segons com actuï el tàndem Torra-Puigdemont, es veurà obligat a prendre mesures dràstiques com les de l'aplicació de l'article 155. Soc dels que pensen que el noi d'Amer des de Waterloo farà tots els pos­si­bles perquè la situació es radicalitzi i l'Estat hagi d'actuar aplicant mesures que encara dividiran més la societat catalana.

La propera campanya la protagonitzarà la situació política de Catalunya. Escoltarem autèntics disbarats i avui el seny dels ciutadans és més necessari que mai per tal de no caure en les provocacions d'uns i altres.

A banda dels nacionalistes i dels independentistes bascos i catalans, tres formacions lluitaran pel vot de dretes i tres, pel d'esquerres. Possiblement Vox escalfi l'ambient i això li freni la davallada. Difícilment el tàndem Rivera-Arrimadas superi la quarantena de diputats. Però compte que si el PP es recupera encara poden optar a repetir el tripartit de la Comunitat de Madrid, però ara a les Corts.

El PSOE se les prometia molt felices. Les enquestes del CIS el situen com a clar favorit, però el partit s'ha de jugar. A la seva esquerra, Iglesias i Errejón són incompatibles, per la qual cosa els socialistes estan obligats a arribar a la forquilla dels 140-145 escons i no els serà fàcil aconseguir-ho per la qüestió catalana i per l'inici de la recessió econòmica. L'operació de Més País sembla ideada des de La Moncloa, però al final aquests vots d'esquerres poden sortir de les files socialistes, per la qual cosa aquesta fragmentació pot fer molt mal als objectius de Pedro Sánchez.

A casa nostra ja s'ha anunciat que els presos encapçalaran les llistes. ERC i PSC es jugaran el primer lloc. La campanya serà complicada segons com vagi el tema dels membres dels CDRs empresonats i per la sentència del procés. Es radicalitzaran molt els posicionaments i això pot afavorir els partits que escalfin l'ambient a base de declaracions. Als moderats una vegada més els serà difícil trobar espai. Es parlarà poc de programes electorals i molt del conflicte Catalunya-Espanya. Tant de bo trobem algun líder que hi posi seny. La Cayetana i l'Arrimadas ens tindran entretinguts. Tornaran a Catalunya com a salvadores de la pàtria.