No sé a qui se li pot acudir que Presidentorra estigués disposat a obrir les portes de la Generalitat als CDRs que la volien ocupar. Les portes del Palau no es poden obrir, perquè estan sempre obertes per a qui porta llacet groc, així siguin un excantant que va aparcar els principis i no els ha recuperat i un excupaire reconvertit en bevedor de gintònics dels de 20 euros, que volen penjar una pancarta per poder dir que han fet algun acte revolucionari en tota la seva vida.

- I vostè què ha fet de profit, a la vida?- els preguntaran al llit de mort.

- Un dia vaig penjar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió i després vaig aixecar el puny. Amb permís de les autoritats competents, això sí, que un és revolucionari, però abans que res, català -diran Baños i Llach.

Presidentorra no podria obrir cap porta encara que volgués, algú amb dificultats per beure amb càntir, molt menys ha de saber fer funcionar el complicat mecanisme clau-pany. L'encert del llacisme és haver triat com a líders personatges que a la primera ullada del psiquiatre forense, sense necessitat d'examen en profunditat, serien inimputables. No hi ha jutge amb tan poc cor de condemnar per cap delicte gent amb l'aspecte de Presidentorra, Puigdemont, la germana d'aquest ara també implicada, Comín, el gras mal afaitat que fa de portaveu de Junts pel nosequè i del qual mai no recordo el nom, o les cupaires Reguant i Boya. Fins i tot els més alts magistrats tenen sentiments. I si algun d'especialment malvat dubtés, n'hi hauria prou de mostrar-li Toni Albà com a líder mediàtic de tots plegats, per entendrir-lo i fer-lo canviar la condemna de presó per una estada en una institució amb arbres, ocells que piulen, infermers competents i puzles de 12 peces per a les hores d'esbarjo. Amb el doctor Sugrañes de director.

Potser sí, que Presidentorra, Puigdemont i els CDRs es van reunir, però la cosa no passaria d'escena d'Algú va volar sobre el niu del cucut. Per això, quan avui celebrin el «dia que els polítics catalans vam enviar la gent a defensar urnes mentre ens quedàvem a casa, que si es reparteixen hòsties no poden tocar els nostres caps privilegiats», els hem de seguir el corrent. Ho recomanen els metges.