Ja fa temps, més fins i tot del que s'encerta a recordar, que quan passa una desgràcia o es produeix un acte de violència a qualsevol lloc es tendeix a culpar la ficció de tots els mals. Llibres, sèries, pel·lícules i videojocs són sistemàticament asse­nya­lats, com si els individus que exerceixen l'horror només havien vingut al món a deixar-se influir per aquestes ficcions, com si els seus entorns socials, familiars i polítics no hi tinguessin res a veure. S'obvien dades en benefici del titular fàcil, i s'erigeix la cultura en la generadora de monstres quan sort en tenim d'ella per prendre consciència que hi són i quina naturalesa tenen. És precisament la falta de cultura la que degenera en societats caòtiques i plenes d'odis irracionals, i no a la inversa. És justament la falta d'eines per analitzar la realitat el que la perverteix fins a límits impensables. No, la ficció no pot ser vista com l'origen dels problemes: és més, gràcies a ella aprenem a comprendre millor els matisos dels que ens envolta i les seves projeccions a les nostres quotidianitats. La setmana passada, la productora Warner Bros va haver d'emetre un comunicat recordant que el Joker és un personatge de ficció, i que convertir-lo en demiürg d'un relat cinematogràfic no el tornava un heroi ni comportava enaltir les seves accions. Fins aquí hem arribat, que s'ha de recordar al personal qui és el Joker i a què respon. La manifesta involució en què vivim instal·lats ha fet que demanem permís per a tot al mateix temps que s'exigeixen disculpes per a qualsevol cosa. Els còmics, els videojocs, però també l'humor i la irreverència, la incorrecció política i la ironia, estan en una supervisió i relativització permanent, com si el futur de la humanitat depengués d'uns guardians de la moral que ningú no ha demanat ni designat. S'està insistint a posar portes al camp quan més que mai la cultura necessita ser lliure per fer-nos-hi a nosaltres. Si es persisteix en el camí de culpar la ficció d'aquelles coses que no ens agraden del món, acabarem vivint en un de molt similar al que van descriure autors com Bradbury o Huxley. No, el Joker no és el problema, com tampoc ho és el cinema de terror, el Grand Theft Auto o El vigilant del camp de sègol. Perquè totes aquestes obres, com la resta de ficcions i fenòmens culturals, són miralls, i la responsabilitat d'entendre el que reflecteixen és del tot nostra.