Tenim eleccions generals previstes per al 10 de novembre vinent. Mentrestant, seguim amb un executiu en funcions i amb la paralització forçada en àmbit legislatiu. Una paralització que, en alguns aspectes, recorda la que vivim en el Parlament català des de fa mesos i mesos.

Qui guanya amb la política paralitzada? Perd el diàleg, el consens i la solució als problemes. I els ciutadans, perquè els pressupostos prorrogats que vivim aquí proven que no encarem les demandes socials. És com si volguessin arreglar temes d'avui, amb el pressupost del 2017, que no tenen en compte aquesta realitat. A les generals, avisen les enquestes, viurem un triple fenomen: un desencantament de part de votants, l'afebliment de l'opció que vol ser centrista, Ciutadans, escorada a la dreta. I la recerca del centre polític, que et fa guanyar vots a dues bandes.

El president en funcions Sánchez surt amb opcions de triomf, amb incògnites. Rep vots de Podem en desacord amb la política de bloqueig practicada per Pablo Iglesias, una figura que pateix un gran desgast. I també d'una part del votant de Ciutadans que es considera de centreesquerra. Els socialistes, malgrat el desgast del Govern en funcions, reben vots d'un costat i l'altre de l'espectre polític. Mentre els populars, amb un Casado que es deixa barba per assemblar-se a un Rajoy 2.0 i semblar més gran, rep vots d'un Vox que no s'ha consolidat com alguns esperaven. L'aparició d'Errejón és novetat, perquè a banda de Madrid, el seu partit Més País, no existeix a la resta d'Espanya, i es presentarà almenys en 15 províncies. Un cas únic. Amb un programa que pot consistir a dir que ell no és Iglesias: vol dir que és dialogant, pactista, cercador de consens. Avui, molta campanya política la fan les televisions. Si la seva presència és important, Errejón afeblirà més un Podem contra les cordes. A casa nostra, les CUP es presenten al Congrés, davant la sorpresa general. Amb la sentència dels polítics presos pendent, i la política bloquejada. Si no es fan passes adients, podem trobar-nos una societat més dividida encara. Respecte a això, el PSC, també els Comuns, es poden presentar com l'opció de diàleg, de realisme i de Govern, en una època que alguns no volen governar, i el seu interès sembla dirigit al fet que tampoc ho facin uns altres.