D'entre les moltes imatges commovedores que ens va deixar l'1-O -la impressionant marxa de les torxes, el pati del col·legi Verd ple per la presentació del llibre dels Bombers, el civisme de les marxes arreu de Catalunya...-, n'hi ha una que, lamentablement, em produeix tanta tristesa com vergonya: l'atac injustificat i injustificable contra la periodista de Telecinco Laila Jiménez. Malauradament, no és el primer cop que es produeix un atac físic i directe a professionals de la informació, tant des de les files independentistes com de les unionistes.
És bo que la ciutadania critiqui els mitjans, només faltaria. Les interpretacions d'uns mateixos fets poden ser múltiples i, hi estiguem d'acord o no, legítimes. I en cas que es consideri que un mitjà o un periodista no han fet bé la seva feina, se'l pot criticar o posar en evidència tant com es vulgui a les xarxes socials, denunciar-lo si s'està directament afectat, presentar queixes al Consell de la Informació o, senzillament, deixar-lo de consumir. Però convertir-se en un energumen que agredeix una periodista que intenta fer la seva feina no és ni pot ser la solució. Per bé o per mal, en aquest país existeix la llibertat d'expressió, i entrar a regular els continguts dels mitjans ens conduiria a un camí perillós de difícil sortida.
