03 de octubre de 2019
03.10.2019
Diari de Girona

Cartes

03.10.2019 | 00:58
Cartes

Agraïment a l'hospital Santa Caterina de Salt i a clínica Salus de Banyoles
Inés Cañizares Butrón L'Escala
En nom de la família Cañizares Butrón volem transmetre el nostre profund agraïment al personal de l'hospital Sta. Caterina de Salt (en especial a la Dra. Roca) i de la clínica Salus de Banyoles (especialment a les Dres. Lola i Eva) pel tracte impecable i sobretot afectuós que han lliurat a la Laura Cañizares i a la nostra família durant tots els anys en què la Laura ha lluitat contra la seva malaltia i que, finalment, se la va endur el dissabte, 28 de setembre. Només podem afegir que després de la nostra experiència amb vosaltres durant aquests anys, sentim encara més un profund respecte per tot el personal (metges, auxiliars, infermeres, serveis de transport de pacients i de neteja, voluntaris acompanyants) que dia a dia us exposeu al dolor dels pacients i de les seves famílies. No ens cansarem mai de donar-vos les gràcies per haver-nos acompanyat en aquest camí amb la Laura.


Actua la Guàrdia Civil com una policia política?
Xavier Serra Besalú Girona
El Parlament de Catalunya acaba de demanar ­–per respectable majoria– la retirada de la Guàrdia Civil del territori català. És un text clar. Semblaria que provoquen més angoixa i desconfiança que no pas seguretat a bona part dels ciutadans, almenys, als ulls del nostres representants democràticament escollits. Algú hauria de plantejar-se el perquè, ja que aquestes dades són «fets».
Probablement hi tinguin a veure els informes que se sap que han redactat –i encara escriuen– sobre el que succeeix a Catalunya, en àmbit polític i ciutadà. Solen alimentar –convenientment filtrats a certs mitjans ideologitzats– una fantàstica imatge distòpica: per això molts milers de ciutadans semblen considerar-los una «policia política» al servei de certs poders. Se'n desconfiaria perquè no transmeten garanties d'una feina imparcial, com pot haver passat amb els militars en altres èpoques o altres llocs del món.
La pregunta que em faig és: Es pot suportar un servei militar de seguretat percebut per molts com una «policia política»?
Pe cert, m'he entretingut a llegir, del «Código de la Guardia Civil» (Llei 11/2007), on es parla de «Neutralidad e imparcialidad» (art. 18 del títol III) i m'he adonat que no el compleixen del tot: per la llengua i les conviccions de les persones sí que semblen discriminar, com a mínim.
Quina tristesa!


Canvi climàtic
Josep Baella Isanta Girona
L'escalfament global és un procés d'augment gradual de la temperatura del planeta Terra per, entre altres causes, la intensificació de l'efecte hivernacle. L'acció de l'home i fenòmens naturals com els volcans (caldera de Yellowstone), desplaçament del pol magnètic i variacions directes de la radiació solar, contribueixen a l'escalfament global i al canvi climàtic. Durant l'edat mitjana, les temperatures van ser molt més altes que les actuals. La Petita Edat de Gel va ser un període fred, que es va produir des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX. Amb la seva arribada va posar punt final a una era extraordinàriament calorosa anomenada «Òptim climàtic medieval».
Hi ha indicis més que suficients que, al final del segle X, els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units. De fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000. Els víkings foren una gran civilització. Van conquerir Islàndia, Groenlàndia i l'illa de Terranova al Canadà. Les restes arqueològiques demostren que els víkings van habitar Terranova l'any 980. En l'actual Canadà varen fundar Vinlàndia. Groenlàndia era verda. Al segle XIV un canvi sobtat del clima la va congelar i els víkings van abandonar-la.
Existeix un mapa on es veu els grans canvis del planeta en els propers anys. Una gran extensió dels Estats Units queda sota les aigües: Califòrnia, Nevada, Oregon, Utah, Colorado i Arizona. També zones del riu Mississipí, com Louisiana i Nova Orleans. Mèxic és el país que millor queda. S'entén que Trump vulgui comprar Groenlàndia, que guanya grandària.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit