03 de octubre de 2019
03.10.2019
Diari de Girona

Col·locats

03.10.2019 | 00:23
Col·locats

Diuen que a Madrid li ha sortit una durà competència a l'espectacle del Rei Lleó, que pel que sembla ha vist gairebé tothom, amb l'aparició de la nova alcaldessa de Móstoles. La nova reina de l'Ajuntament sorprèn tothom dia sí i dia també contractant a l'Ajuntament ara una germana, ara un xicot i tota la colla d'amics, coneguts i saludats, sense que res hi tingui a veure el currículum professional dels col·locats.


De fet, ja no ens hauríem d'esgarrifar sabent que un dels trets culturals d'Espanya és l'aprofitament dels contactes que hom pugui tenir a qualsevol nivell de l'administració. Per a molts seria incomprensible que consideréssim delicte el fet de treure suc de tiets, germans, cosins o amics que han tingut la sort d'ocupar algun càrrec a les estructures públiques de l'Estat. Tant és així que una vegada vaig preguntar a un conseller d'aquells governs de majoria absoluta de Rodríguez Ibarra, allà per Extremadura, per què guanyaven sempre les eleccions, i la seva resposta va ser contundent: perquè no hi ha cap família a Extremadura que no treballi per a la Junta. Una bona manera de repartir felicitat a costa dels diners d'aquells que cada més ens deixem la pell per aconseguir un sou privat.


No cal, però, anar a Madrid ni a Extremadura per veure com el sorteig de sous públics està molt repartit. Sense anar més lluny, només cal agafar l'AVE cada matí per adonar-se que molt aviat Renfe haurà de reservar tot un vagó sencer davant la creixent quantitat de gironins que han estat premiats, i no per les seves capacitats, amb algun càrrec de confiança sota el gran paraigües de la Diputació de Barcelona o de la Generalitat. I com deia aquell tarragoní que va presidir la màxima institució de la seva demarcació, «els pago perquè no vinguin, perquè si venen és pitjor».


Per tot plegat cada vegada que sento paraules com maduresa democràtica, eficiència, professionalitat, ètica o compromís em surt una erupció cutània veient com mig país s'aprofita de la bona fe de l'altre mig, aquells que seguim treballant sense mirar si hi ha algun paraigües que ens aixoplugui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook