04 de octubre de 2019
04.10.2019
Diari de Girona

El negoci català

04.10.2019 | 00:37
El negoci català

Si fos andalús, murcià o de qualsevol altre indret peninsular, estaria cabrejadíssim i extremadament preocupat per la deriva de la política espanyola. Com a català la preocupació la porto de sèrie. Però avui em preocupen els andalusos, murcians, gallecs i altres, que han d'afrontar molt cagats la nova precampanya i campanya electoral, durant la qual Sánchez, Rivera i Casado tornaran a intentar enga­nyar-los amb la murga catalana. Com si dels llaços grocs i de Quim Torra depengués la preocupant degradació de la salut pública andalusa, la greu taxa d'atur juvenil de Múrcia o l'ultratjant ­menysteniment històric de Galícia pel que fa a l'alta velocitat. I com si no existís l'amenaça, cada dia més advertida, d'una nova crisi econòmica.

La política espanyola s'ha tornat en un portentós engany. Sánchez convocant eleccions pensant que podrà depredar vots que les eleccions d'abril van anar a Ciutadans o a Podem. Casado, intuint que pot treure el PP del forat on el va ficar fa uns mesos amb la seva mutació «abascaliana». I el Neró, Albert Rivera, delirant i tocant la lira mentre incendia i crema el seu partit. Una formació aqueixada d'elefantiasi, una síndrome que provoca un creixement ràpid però desproporcionat i grotesc i una mort prematura.

Però ells, insistint i obsessionats únicament amb Torra, els llaços i pancartes, un nou 155 i una llei de seguretat nacional (que sona a pel·lícula de marcians que envaeixen la terra). I amb programes televisius fets per individus i indivídues sense escrúpols que, a diferència del que pensen alguns, no busquen unitats pàtries, sinó guanyar la guerra de les audiències. I el merder català s'ha convertit en un exitós Gran Hermano per a aquests insensats. També pels diaris ultres, que convertits en els canons de Navarone contra l'independentisme, aconsegueixen frenar momentàniament la seva inevitable extinció.

El procés català s'ha convertit en amagatall per a uns partits sense idees que s'acabaran carregant Espanya i també en un negoci per a andròmines de paper que un dia van ser mitjans de comunicació. Tots ells saben perfectament que ara mateix, i durant força temps, l'independentisme no està en condicions d'avançar en el seu objectiu. Però no obstant això, insisteixen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook