L'anunci de Ryanair de tancar la base que tenia a Girona (la primera que va obrir a Espanya) ha reobert el debat sobre l'aeroport. Des que la companyia irlandesa va arribar l'any 2002 amb un primer vol a Frankfurt, les instal·lacions gironines han viscut la millor etapa de la seva història juntament amb aquell fulgurant inici de l'any 1967 quan, en poc temps, es va superar el milió de passatgers anuals. El tancament de la base cal emmarcar-lo estrictament en l'àmbit de les decisions empresarials. Les empreses, i per descomptat també les companyies aèries, s'instal·len allà on veuen possibilitat de fer negoci. En els últims temps, Ryanair ha anat desviant les seves operacions cap a destinacions més barates com Grècia, Turquia, Israel o Jordània, on també reben més subvencions que a Espanya. Per bé o per malament, és el mercat. És necessari deixar clar que el tancament de la base no implica que Ryanair abandoni l'aeroport de Girona. El primer que caldrà saber és quins vols manté. D'entrada, serà transcendent conèixer quins fixa per a la propera temporada d'estiu.
L'aeroport de Girona ha tingut una quasi absoluta dependència de Ryanair des de principis de segle, però les instal·lacions de Vilobí també operaven abans de la irrupció de la companyia de baix cost. Cert que a finals del segle passat s'havia tocat fons (622.145 passatgers el 2001, l'any anterior a Ryanair, o només 480.506 el 1996). Però en aquests moments l'aeroport es troba en una millor situació que la d'aquells anys. És conegut arreu d'Europa, disposa d'unes instal·lacions de primer nivell i també hi operen altres companyies com Jet2 o Pobeda. Aena aposta per convertir l'aeroport gironí en la quarta pista del Prat a causa de la impossibilitat d'ampliació de les instal·lacions barcelonines, un cop descartat fer-ho dins del mar. Així ho han expressat en les últimes setmanes l'exdirector de l'aeroport de Girona Lluís Sala, en un article al nostre diari, o el nou responsable, Vicent Pallarès, en declaracions després d'assumir el càrrec. Aena té previst invertir-hi 360 milions d'euros en els pròxims vuit anys. Aquesta inversió inclou la construcció del baixador del tren d'alta velocitat, una instal·lació que alguns han qüestionat que sigui imprescindible per atraure vols i passatgers. L'aeroport gironí ha de ser només complementari del de Barcelona? Manel Nadal, bon coneixedor del tema, escrivia diumenge passat al nostre diari, en un article conjunt amb Sílvia Paneque, que «l'objectiu ha de ser tenir un aeroport regional mitjà». Estem en uns moments decisius per al futur d'una instal·lació cabdal en la dinamització de l'economia gironina. Convindria tenir les coses clares.
