En el procés cal no despistar-se per no perdre's la darrera consigna o l'última paraula de moda. Depenent del moment, toca utilitzar els mots independència, referèndum, diàleg, mediació€ L'última paraula de moda és desobediència. Tothom la pronuncia, però ningú la compleix.
Per al president de la Generalitat, Quim Torra, desobeir és treure la pancarta del balcó de la Generalitat. Per als consellers, retirar dels seus departaments tots els símbols llacistes. Per a l'alcaldessa de Berga, dels revolucionaris de la CUP, acatar l'ordre de la Junta Electoral i retirar l'estelada del balcó consistorial. A Amer i Cornellà del Terri, s'han inventat la declaració de «territori lliure i sobirà», que no vol dir res, perquè ningú no desobeirà res; ni els ajuntaments deixaran de contribuir fiscalment amb l'Estat. Pura ficció. A Cornellà, l'anunci es va fer amb la presència de Marcela Topor, dona de Carles Puigdemont, la desobediència de la qual consisteix a seguir cobrant 6.000 euros mensuals de la Diputació de Barcelona per un programa de televisió local que no veu ningú. Puigdemont ja ens va explicar fa temps en què consisteix desobeir: fugir del perill com una anguila; o quedar-se a cent metres de travessar la frontera francesa. També hi ha el cas dels que fan veure que desobeeixen quan no tenen necessitat de desobeir res. Em refereixo a Jami Matamala simulant una fugida a l'estranger per una suposada persecució judicial que no existeix.
Jordi Sánchez va donar la consigna fa un mes: que desobeeixin els ciutadans pel seu compte; però mai des de les institucions. Aquí no desobeeix ni Pilar Rahola per molt que inciti els altres des de les seves ben remunerades tribunes. El procés és un excel·lent negoci per a molts, i volen que perduri, a costa dels incauts.
