08 de octubre de 2019
08.10.2019

Arribar a misses dites

08.10.2019 | 06:00

Una missa a Montserrat com a últim recurs per aconseguir una sentència benèvola per als presos, és una ofensa a la patrona de Catalunya. Un català autèntic confia primer en la divinitat, i només en l'improbable cas que això no funcioni, s'encomana a advocats. Just al revés del que ha fet aquest cap de setmana el Govern català, que s'ha recordat de la Verge a misses dites i ha acudit en ple a pregar-li, com si Ella fos un geni dels tres desitjos a la catalana. No són maneres, no. La Senyora se sentirà menyspreada amb tota la raó del món i del més enllà.

- Ara veniu a mi? A bones hores. Ara aneu a posar ciris a en Marchena i que us ajudi ell, heretges dels collons, amb perdó.

O sigui que per aquesta banda, de poc servirà la missa. Una altra cosa és que la Moreneta escolti la pregària personal que li va dedicar Presidentorra: «Ajuda'm, dona'm la fe que em preservi de la desesperació, de les passions i del vici», va suplicar el president català. No sé si era el millor moment per exposar en públic que les passions i el vici el porten pel mal camí, però tampoc no és res que sorprengui els catalans, que ja sospitaven que algunes aparicions públiques de Presidentorra només s'expliquen perquè abans ha estat fruint del vici a base de bé. El seu Fill em guardi donar consells a la Mare de Déu, però si jo fos ella, allunyaria Presidentorra de l'ampolla i de la resta de vicis que pugui tenir, ja que així ho demana, però abans de res l'allunyaria de la presidència de la Generalitat, que com a Patrona de Catalunya ha de procurar primer per tots nosaltres.

Tants polítics contrits, agenollats davant de la Verge, pregant perquè aquesta alliberés els presos de la seva condemna i Presidentorra dels seus vicis i passions, donaven una imatge realment exemplar del que hauria sigut la Republiqueta. En els seus ulls s'endevinava l'esperança que la Verge, no contenta amb concedir els dos desitjos -més aviat miracles- anteriors, se'n guardés un tercer i de cop Catalunya es trobés, al·leluia, separada d'Espanya, ja he dit que confonen la Moreneta amb el geni de la llàntia.

Tot un indicador de com ha anat evolucionant el procés: de voler ser la Dinamarca del sud a pretendre ser la reserva espiritual d'occident.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook