08 de octubre de 2019
08.10.2019

DIFERÈNCIES BAVARESES

08.10.2019 | 06:00

Una de les raons que ha convertit la relació entre Catalunya i Espanya en insostenible és l'econòmica. Aquests dies estic visitant familiars a Baviera – un país «federat» (= Bundesland, encara que no sé perquè a casa nostra sempre s'estalvien la part «federal» de la paraula), que també manté una relació «tensa» amb el seu estat (en aquest cas, l'alemany), perquè considera que haver de contribuir el 2% de la riquesa que genera (PRB) al pressupost federal (a nosaltres ens «treuen» d'entre un 12% i un 15%, segons les fonts), és una aberració. I això que Baviera sempre havia estat una regió bàsicament agrària, és a dir «pobra». Després de la guer­ra, va haver d'ésser subvencionada durant dècades. Els bavaresos, però, es van espavilar, van agafar les regnes del seu país, van modernitzar i crear indústries amb visió de futur (la BMW és només un exemple), i van encarar el segle XXI amb valor, tot mantenint l'estatus d'«Estat Lliure» («Freistaat») dins la República Federal, a més del seu fortíssim dialecte (que no s'entén a cap altre indret germanoparlant, encara que està lluny d'ésser un idioma) i les seves ancestrals tradicions (des de la indumentària típica als balls i a les festes, que tenen en l'Oktoberfest la seva disbauxa més universal).
És clar que a Alemanya, no només qualsevol dirigent polític, sinó qualsevol ciutadà entén perfectament que els bavaresos vulguin preservar la seva riquesa, la seva cultura i les seves particularitats i que insisteixin a mantenir-se com a regió «diferent» a les altres –igual que les altres regions també promouen els seus trets característics. Allà, tothom sap que la veritable riquesa rau en la diversitat, no en la uniformitat del país. Per això, el que fan els dirigents de l'Estat i els «regionals» és parlar. Heus aquí la gran diferència entre la política feta des de la democràcia i la que es practica des de la supremacia, que només genera frustració, divisió i malestar!
Ara bé, hi ha qui intenta comparar la situació bavaresa amb la nostra. Ho fan sobretot alemanys, que saben que les amenaces d'alguns (molt pocs) bavaresos, d'independitzar-se de la Federació per crear el seu propi estat, són un bluf. Potser sí que hi ha un petit percentatge de bavaresos que voldrien marxar, però segur que són molts menys dels que hi havia a casa nostra abans que el Suprem tombés l'Estatut, el moment d'inflexió que convertí el sentiment independentista en majoritari. A Alemanya, però, Baviera inclosa, ningú no es plantejaria una escissió de forma seriosa. I mentre van donant-se ultimàtums, parlen, ballen, beuen cerveses i continuen essent el veritable motor de la UE, amb poques simpaties per l'independentisme català, que veuen com una «amenaça nacionalista». I costa molt obrir-los els ulls!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook