Quatre eleccions en quatre anys i un pressupost de més de 540 milions d'euros, sense comptar les subvencions electorals als partits. El bucle polític que es viu a Espanya en els últims anys, marcat per legislatures curtes i la poca producció legislativa, és quantificable i és que la repetició successiva de convocatòries electorals té un cost directe, sense comptar els efectes econòmics i socials del buit legislatiu que comporta. En els últims quatre anys han tingut lloc tants comicis perquè les legislatures s'han vist estroncades de forma anticipada; bé per no aconseguir els partits polítics formar govern (com en el cas de les eleccions de 2016 i les que tindran lloc el proper 10 de novembre), o bé perquè el Govern no ha aconseguit culminar la legislatura (com el passat 28 d'abril, quan es van convocar eleccions a Corts Generals després de no aconseguir l'Executiu tirar endavant uns pressupostos generals de l'Estat).
La repetició de les eleccions generals el diumenge 10 novembre de 2019 ha obligat el Govern a aprovar una ampliació de crèdit per poder pagar les despeses de la maquinària electoral, amb un pressupost inicial que s'acosta als 140 milions d'euros. A aquest pressupost inicial, del qual la major partida es destina a despeses de Correus amb un 40,6% del pressupost total, cal afegir les subvencions als partits polítics. 56,5 milions d'euros per tramitar el vot a distància, els avisos als membres de la meses electorals, els recursos, la propaganda electoral, etc. Encara es desconeix el cost que Interior pressupostarà per a les eleccions del 10 de novembre, que estaran marcades per una campanya electoral més curta, arran d'una reforma introduïda el 2016 en la Llei del Règim Electoral General.
Després de tot, queda llençar una pregunta a l'aire. Canviarà el repartiment de forces com per formar govern si els protagonistes polítics són els mateixos?
