10 de octubre de 2019
10.10.2019

Abusant del tacticisme

10.10.2019 | 00:13

No descobriré res de nou si assenyalo l'excés de tacticisme com un dels principals problemes del nostre sistema polític. No tindríem unes noves eleccions a la cantonada sense aquest tacticisme que ho envaeix tot. Al govern i a l'oposició. I és que tots som responsables d'aquest regateig de curta volada. D'aquesta gesticulació permanent en funció dels esdeveniments i de l'estat de l'opinió pública. I aquest és un fenomen que afecta tots els nivells polítics, de l'alta política a la política local.


Alguns han buscat el culpable d'aquest comportament en les xarxes socials i la pressió que aquestes generen als que han de prendre les decisions. No seré jo qui negui que influeix la pressió que generen les xarxes entre els nostres representants ?com ho farien en nosaltres?, però ja fa temps que vam aprendre que no tot és culpa de la tecnologia ni de l'ús que se'n faci.


D'altres consideren que és un problema de l'actual nivell dels polítics. Quantes vegades hem sentit allò que ja no hi ha polítics com els d'abans! Segurament això també hi acaba influint però mai he considerat una bona pensada idealitzar el passat.


Darrerament, algun articulista culpabilitza la comunicació política i els assessors polítics d'aquesta deriva. Un altre cop assenyalant el pianista quan l'obra no acaba de rutllar com tots voldríem. Segur que alguns assessors no han fet cap bé a la gestió política i el bon govern, però d'aquí a sobredimensionar el seu pes fins a assenyalar-lo com el principal perill de la deriva actual, hi ha un abisme.


Què passa, doncs? Per què el tacticisme domina l'administració del bé comú? La veritat és que segurament és una suma del que he comentat i moltes més coses, però més enllà de per què això passa, cal començar a assenyalar el mal que ens està causant aquest curtplacisme.


Acumulem quatre eleccions en quatre anys en l'àmbit espanyol; en el català, anem per les quartes eleccions en set anys. I en l'àmbit local, tot i que no es poden avançar les eleccions i, per tant, els mandats duren quatre anys, sí que aquest comportament està present en la presa de les decisions de la majoria de governs locals. No només en la capacitat de formar governs de coalició i al cap de poc temps trencar-los, sinó també en les decisions del dia a dia. Ja no es pensa a llarg termini, ni tan sols a mitjà. La majoria de decisions estan basades en el clima politicosocial del moment i no s'aguanten en el temps. Tacticisme intens i diari.


Com es prenen les decisions avui dia? Aquest és el tema. És cert que les enquestes i les opinions dels grups de presssió cada cop són més importants, però no deixen de ser un estat de l'opinió pública en un moment determinat. Es poden prendre les decisions que afecten el futur de les nostres ciutats a partir d'una enquesta o per la pressió d'un sector determinat? És evident que no. O que no hauria de ser així.


I per què, doncs, hi ha tant de tacticisme influït per l'opinió pública d'una manera constant?


Doncs segons el meu humil punt de vista, per la manca d'un projecte a llarg termini. Sense un projecte que articuli el futur de la ciutat o del país, és molt difícil, no només tirar endavant el dia a dia, sinó aguantar la pressió quan es prenen decisions impopulars que poden suposar un desgast polític. Davant la manca de projecte, el refugi és el tacticisme que ve determinat per les opinions i la conjuntura.


Crec que aquesta manca d'un projecte clar és el principal problema de molts dels nostres governs. També els municipals. No només un ideal de futur, sinó un projecte més o menys detallat a quinze anys vista que ens ajudi a traçar els passos a seguir al llarg del mandat i, sobretot, que doni sentit a l'acció de govern. Que la gent entengui per què es prenen les decisions que es prenen i que l'objectiu és a mitjà i llarg termini.


Aquesta hauria de ser la prioritat dels nostres governants: traçar un projecte de futur per a les nostres ciutats i, quan ho tinguin, que el tirin endavant. Sense por de les pressions ni sense girs de guió sense sentit. Se'n diu fer política. La política no és res més que això. Tenir un projecte i voler-lo aplicar si els ciutadans creuen que és el millor per al conjunt de la ciutat.


El que ha passat en els darrers anys és que ens hem oblidat de l'ABC de la política, el projecte. I d'aquí, plora la criatura. Sense projecte estem exposats a qualsevol inclemència i la resposta és sempre prendre les decisions en funció de la darrera sensació, la darrera enquesta. I d'això s'en diu tacticisme. La resta és estratègia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook