Música i turisme
Jordi Pagès Arbúcies
El passat 8 d'octubre de 2019 vaig estar a Girona per la signatura de discos d'un nou músic del nostre país, Miki Núñez (Terrassa). Va ser una experiència inoblidable i el terrassenc va aconseguir atraure més de 500 persones en un dia lectiu i a una hora en què la majoria de persones joves estaven encara a classe.
Això em va induir a pensar: Pot ser la música una nova forma de turisme en un futur? Al meu entendre, els músics actuals són una espècie d'influencers i moltes vegades tenen més pes ells que els anuncis publicitaris, els quals tenen com a finalitat atraure turistes.
En els últims temps, molta gent de caràcter nacional es mou al voltant del país amb la finalitat d'aconseguir la signatura d'aquests personatges o per assistir a un dels seus concerts. I és que, de manera indirecta, també es contribueix al turisme de la localitat en la qual es desenvolupi aquesta activitat, i moltes vegades per l'hora de realització o en funció de la distància recorreguda, els que hi acudeixen passen la nit fora de casa o aprofiten per visitar la zona abans de l'esdeveniment.
Hem d'aprofundir en aquesta tipologia turística? Al meu entendre, aquesta nova ideologia turística flueix per si sola i seria millor deixar-la així perquè és natural i flueix del turista. L'única cosa que recomanaria fer és intentar aconseguir que aquests nous artistes juvenils vagin a llocs no tan coneguts o més allunyats de les grans ciutats amb l'objectiu d'atreure turistes a llocs amb més necessitat de donar-se a conèixer.
La realitat de l'escolarització
a Girona
Marina Mas Gómez girona
Des del dia 12 de setembre del 2019, les nostres filles Arlet (5 anys) i Gaia (3 anys) van començar una primera escolarització. En una escola triada en quarta opció durant la preinscripció i que finalment vàrem haver d'agafar perquè, tot i parlar amb la inspectora en diverses ocasions, és l'única opció que ens va donar perquè les nostres filles gaudissin de l'experiència escolar juntes.
Des d'aquest dia 12, i des d'inicis de setembre, ens vàrem implicar com a família dins l'entorn escolar. Assistint a totes les reunions, comprant el material, associant-nos a l'AMPA, fent reunions amb la directora i les tutores.
Després de sis dies d'escolarització, vàrem veure signes evidents de malestar en les nostres filles. Durant aquests sis dies, les dues nenes de 3 i 5 anys varen rebre cops físics, insults, faltes de respecte... per part dels companys. En aquests 6 dies, com a família buscant millora, vàrem recórrer a la directora per explicar el cas i veure una reacció conjunta. També amb les tutores. La nostra sorpresa va esdevenir quan una de les tutores va titllar de mentidera la nostra filla, i ens va aclarir que allà les coses eren així. Que les famílies que anaven a l'escola eren molt diverses i que una nena com la nostra ho passaria malament, ja que la majoria de nens/es no se sabien expressar i estaven acostumats a picar-se.
Degut a aquests fets, i als signes evidents d'angoixa de les nostres filles (mossegar-se les ungles i els dits, no voler dormir, tristesa...) només en sis dies, demanem un canvi d'escola.
No ens concedeixen canvi d'escola perquè «no hi ha motius de pes». Així, l'assetjament escolar i el malestar és només una carta de cara a l'aparador? No és motiu per canviar d'escola dues nenes petites? Estem desesperats pel tracte i la impotència.
Agraïment a l'hospital Santa Caterina
M. Rosa Domingo Mateu cassà de la selva
Vull agrair la feina del grup de la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de l'hospital Santa Caterina, l'equip multidisciplinari. En moments complicats per a tots nosaltres ens han encoratjat i animat a seguir endavant amb estimació i dedicació. Moltes gràcies!
