Si alguna característica tenen els darrers mesos de la política catalana i estatal és que ha augmentat alarmantment el nombre de grollers i de malparlats, que per indesitjables o per analfabets, que hi ha de tot, no s'adonen que cada vegada que obren la boca insulten, menystenen i manquen al respecte als ciutadans. Aquest augment també és molt notable en el gènere polític femení. És de suposar que cap d'ells ni d'elles varen estar atents, o varen fer campana, el dia que a les seves respectives escoles els varen ensenyar història contemporània, perquè només que tinguessin una mínima noció d'història sabrien que escalfant la boca de la manera que l'escalfen i utilitzant el llenguatge com a arma contra l'adversari o contra la comunitat, només fan que pujar el termòmetre de la convivència i, per tant, a aquests sí, que se'ls hauria d'acusar de terrorisme d'estat o de violència verbal, perquè no fan altra cosa que repetir escenaris i patrons que en el darrer segle varen desembocar a la Primera i a la Segona Guerra Mundial, a la guerra de l'antiga Iugoslàvia, al nazisme, a la massacre entre hutus i tutsis, al racisme i a tants actes de barbaritat com vulguem.

Alguns diran que pobres, que són inconscients, jo crec que no, que simplement són males peces que saben perfectament que amb la paraula grollera, amb la demagògia, amb la mentida, amb l'insult i amb la cridòria fan creure allò que no és i, per tant, alimenten la mala llet de gent que beu d'aquests discursos, a través d'uns mitjans de comunicació tant o més inconscients o malparits com els que malmenen la política.

Tots els estudis demostren que el llenguatge polític està assolint nivells alarmants de barri baix. La delinqüència verbal s'està instal·lant en la política com una plaga del segle XXI. Els lingüistes tindran feina donant classes extres i estudiant un fenomen que ve carregat de males intencions i que si no s'atura pot tenir conseqüències massa greus. I siusplau deixem de riure les gràcies a aquesta colla de poca-soltes.