No es pot dir tranquil.lament que després de l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos ara arribarà la crema d'esglésies. No es pot dir que les conegudes 13 Roses -un grup de joves afusellades durant la Guerra Civil- violaven, torturaven i mataven. Tampoc és lícit dir que en el debat parlamentari hi ha goma-2. Com tampoc es pot dir que els detinguts i acusats de tenir explosius per respondre a la sentència de l'1 d'octubre buscaven una acció mediàtica. Ni tampoc ho és fer creure que vivim una república però encara els nostres impostos van al govern de l'Estat. No tot s'hi val i menys quan es vol fer bullir encara més l'olla perquè s'acosten eleccions. Els ciutadans no s'ho empassen tot, evidentment, però el més greu és el menyspreu amb què determinats polítics tracten els ciutadans buscant simplement el seu vot. No tot s'hi val si el que es busca és simplement viure de la menjadora. Abans hauria dit viure de la menjadora quatre anys més però ara la durada dels mandats o legislatures és molt més curt. Però bé, si falla la menjadora d'algun parlament o congrés a molts d'ells sempre els queda la sortida dels càrrecs de confiança i, de la nit al dia, es converteixen en assessors de ves a saber què. És igual. En aquest cas sí que tot s'hi val, per conservar un sou públic.
