Estem arribant a la fi d'un llarg trajecte que comença quan el PP impugna l'Estatut al TC. El TC en comptes de tornar el debat a la política assumeix els postulats de l'extrema dreta i crea la més gran crisi de la democràcia. El poble català tenia dues opcions. Una primera era l'opció submisa i monàrquica, de súbdit, la d'abaixar el cap davant la humiliació que suposava que unes persones no escollides pel poble passessin per sobre de la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya, expressió de la voluntat popular catalana, del Congrés de Diputats i del Senat. I d'un referèndum. La segona opció era la de protestar. Sortosament per a tothom la gent va protestar i molt. Però tota aquesta llarga etapa s'acabarà a les properes hores amb una sentència del TS, amb uns altres homes d'extrema dreta que ningú ha escollit i que en comptes d'absoldre els acusats i retornar el conflicte a la política, faran la política ultra de PP, Cs, Vox i el Rei. I tornarem a protestar amb contundència com s'escau en una democràcia. Però com en aquests darrers deu anys no hi haurà cap resposta: serà una proposta punk. No hi ha futur. I entrarem en una nova fase: la de la frustració definitiva. L'estat profund espanyol ho ha deixat clar: abans ens convertirem en Turquia que proposar alguna solució encara que sigui, amb paraules de Gutiérrez Rubí, «un apaño». Portaran tota la policia que faci falta i tota la Guàrdia Civil que faci falta. Per cert, aquests ara també fan discursos polítics com durant el franquisme. Els destituiran? Sabem que no, l'estat profund ha agafat autonomia dels poders democràtics. I a més, no ho oblideu, poden enviar l'Exèrcit. El republicanisme català ha d'estar preparat per a una nova llarga etapa frustrant. No hi ha dreceres. Com deia Enrique Berlinguer: quantes masses es necessiten per aturar un tanc?
Què es pot fer? Convertir el moviment republicà en un gran front de govern i de combat al carrer. Dues coses que no són incompatibles. Això era el PSUC. I passar a la guerra de posicions tal com definia Antonio Gramsci. I en aquest embat cal ocupar totes les posicions institucionals i associatives. No abandonar-ne cap. Hi ha ara un 80% de republicans a Catalunya que caldria convertir en un gran front republicà per l'amnistia. La prioritat és treure la gent de la presó i l'exili. Sense aquest requisit és impossible passar a la fase del diagnòstic i menys encara a la fase de la proposta.
La confusió en la qual ens movem des de fa dos anys i que s'incrementarà en els propers temps té a veure amb el fet que la transmissió de valors entre generacions s'ha fet des de l'inconscient. Porteu la república, ens van dir els vells lluitadors antifeixistes. Però s'ha fet poc per saber i poc per reparar. La transmissió s'ha fet sense paraules, sense símbols i això ens desorienta. Caldrà molta paciència, determinació i intel·ligència.
