El Trueta a Salt

Antoni Codina Cazador | Girona

Com a cap del Servei de Cirurgia de l'hospital Trueta i de l'hospital de Salt crec tenir el suficient coneixement, experiència i expertesa per donar la meva opinió respecte al debat del nou Trueta tot i tenir clar que no interessa a ningú.

Els darrers dies hem tornat a escoltar declaracions a favor o en contra de la seva ubicació, defensant cadascú el seu criteri, però només un s'ha de tenir en compte a l'hora de prendre la decisió basada evidentment en un criteri tècnic: el millor per a la salut dels habitants de la província de Girona. La resposta és clara i simple: el nou Trueta ha d'ubicar-se a Salt.

Enlloc està escrit que l'hospital de referència, terciari, universitari, investigador hagi d'estar a Girona.

Els responsables de la gestió de l'hospital sabem què cal per garantir una prestació sanitària satisfactòria. Les característiques tècniques del nou hospital són molt complexes però la ubicació és simple. És inacceptable que l'interès partidista de l'alcaldessa bloquegi la construcció d'una infraestructura imprescindible per als habitants de la regió sanitària.

Ara tothom entén, opina i vol decidir. Com a responsable del Servei que té més malalts en llista d'espera, mai ningú, ni sindicats, ni partits polítics, ni consultories, ni assessors, ni regidors ni l'alcaldessa han parlat amb mi per conèixer la realitat i necessitats de l'hospital.

La decisió és tècnica i no política. Aquests, que busquin urgentment els recursos per accelerar la seva ràpida construcció. Estan jugant amb la salut de les persones.

Però a mi m'han fet un favor, em plantejo a partir d'ara derivar totes les queixes que rebo diàriament a l'alcaldessa i/o persones que diuen ser enteses.

Quan no és una cosa és l'altra

Lluís Torner i Callicó | Girona

Amb el títol del present article ens volem referir a la gent que forma part dels sectors de la pagesia i la ramaderia, d'una manera especial als pagesos. Arriba un moment que, pel sol fet d'ésser-ne i mantenir-se al peu del canó, mereixen admiració.

Avui s'hi afegeixen els efectes de l'actual canvi climàtic, no són astrònoms, però sempre han d'estar mirant al cel, ja que quan necessiten aigua, com en aquests moments, no els plou, i quan no la necessiten, perquè estan a punt de la collita, a vegades els ve una pedregada o una gran xafegada, que els fa malbé el treball de tota la temporada. I ja no parlem de les pla­gues, cada cop en van sortint de noves. Però llavors ve l'altra qüestió, quan és l'hora de vendre el producte, venen els gran majoristes i els ofereixen un preu de compra, que en algun cas no els cobreix el que els ha costat produir-lo. Un ­exemple ben recent, el dels vinyaters, els propietaris dels grans cellers, els ofereixen comprar-los la collita al mateix preu d'anys enrere, com si el cos de la matèria primera, per al pagès, no hagués sofert augment; amb la qual cosa els números no els surten.

Ara solament els faltaria que prosperés la revenja d'en Trump, contra la Unió Europea, d'imposar uns aranzels del 25%, sobre les exportacions agroalimentàries; alguns dels exportadors, en especial els petits, haurien de plegar.

Un xic del mateix podríem dir dels ramaders, però ho faríem massa llarg.

Clar que sempre, com en tot col·lectiu, n'hi ha de més vius que d'altres, que se'n surten de tot. Però la gran majoria, gent senzilla i honesta, ho estan passant malament. I no reben massa ajuts. Consti que no som del gremi. Tan sols és el nostre parer.

Ens estem tornant bojos

Lola Arpa Vilallonga | Peratallada

Formo part d'una associació ecologista, SOS Empordanet, dins el paraigües de la plataforma Sos Costa Brava, que de manera absolutament altruista, dedicant-hi temps i esforç, està lluitant per protegir de l'especulació urbanística els 35.000 habitatges projectats en els pocs espais naturals verges que queden a la Costa Brava. Immensos camions bolquets, grues, pales excavadores, centenars de pins talats... van apareixent tot al llarg de la costa, i per a aquells que ho desconeixen em sento amb l'obligació d'esmentar-los: Pals, 1.000 cases sobre dunes i pinedes; Santa Cristina, camp de Golf i hotel; Cap Roig, 4 nous edificis en sòl d'especial protecció; Pau, 200 cases i un hotel; Cadaqués «Sa Guarda»,104 cases i hotel destruint 17 km de murs de pedra seca i més de mil oliveres; de Blanes a Lloret, ampliació de la autopista C-32 destruint 50 Ha de boscos de roure, suro i alzina; muntanya del Far de San Sebastià, tercera fase d'urbanització; Aiguafreda, 265 cases i 3 hotels; s'Antiga, antiga pedrera (Begur), 24 habitatges de luxe; cala Salguer, 2 blocs de pisos de 48 apartaments; Llançà, «ciutat jardí» a primera línia de mar al costat del Parc Natural de Cap de Creus; sa Riera, 52 apartaments de luxe i un hotel; Aigua Xelida, urbanització en 33 Ha de bosc de pins suros i alzina, etc.

El més increïble, -deixant de banda que durant 10 mesos a l'any aquestes cases estaran tancades- és que siguin els mateixos ajuntaments i el mateix govern de la Generalitat qui doni llum verd als especuladors per tirar endavant amb la seva cobdícia. Davant aquesta actitud només ens queda preguntar-nos si ens estem tornant bojos.