L electrodomèstic més absurd i infrautilitzat de la casa és el telèfon fix. Guanya en inutilitat al ganivet elèctric, a la picadora de carn, o a la de crispetes. Té menys ús que la talladora de pèls del nas, la liquadora o la sandvitxera. I genera una hostilitat més gran que la depiladora, que ja és dir. No serveix per a res, i molesta tot. Recordo quan era l'únic mitjà per comunicar-nos amb els nostres éssers estimats. Un aparell respectable que ocupava un espai central de l'habitació central de les llars. Era el telèfon, no el fix com en diem ara. Quan sonava, era algú important, o alguna cosa important. Pesava a la mà. De vegades, algú s'equivocava a l'altra banda de l'aparell, ja que no et buscava a tu, i demanava disculpes. Es controlava l'ús que es feia de la línia familiar per no disparar la factura. Avui la factura no baixa mai, puja i puja, i només té a veure amb la televisió. Pagues per veure un futbol que ni vols ni t'interessa, i a canvi et col·loquen un telèfon fix que no fas servir, no necessites i el número del qual no recordaries ni encara que la vida dels teus fills en depengués. Et deixes instal·lar un fix per disposar del mòbil, que és l'única cosa que realment et serveix per connectar amb el món. Perquè parlar, el que es diu parlar, ja parles molt poc.

Les companyies telefòniques han transformat els telèfons fixos en electrodomèstics més superflus que un assecador LED per a les ungles. Què dic. Demà mateix canviaria el meu per un llimador de dureses, per una iogurtera o per un deshidratador de fruita. Però no puc. Les empreses de telefonia posen totes les traves del món a qui desitja treure el fix i conservar els altres serveis. I ho cobren a dobló. Ja es poden esforçar les organitzacions de defensa dels consumidors i usuaris a exigir que es doni aquesta opció, que res. T'imposen un element que elles mateixes han convertit en mer focus d'estrès. Fa un parell d'anys, només uns pocs cercles pròxims et buscaven en el fix. Llavors la teva companyia et va treure l'identificador gratuït de trucades i un increïble munt de teleoperadors amb veus de països llunyans van començar a assetjar-te a l'hora de la migdiada. Et vas veure presa de la ira, desitjant el pitjor a una paiaa que volia el teu número de compte per a... de debò? Vas dir als teus éssers estimats que per ­favor no tornessin a fer servir aquest número, i et truquessin sempre al mòbil. El fix seguia sonant en moments intempes­tius, però ara en despenjar ja no és el venedor de torn, sinó el silenci, aquestes trucades fantasma que efectuen algoritmes per a les firmes de telemàrqueting. En resum, tal dia ha fet un any que vas llevar el so al fix i no has tornat a despenjar-lo. Aquí segueix, acumulant trucades perdudes i pols. Des de la seguretat que ningú amb seny gosaria agafar un fix, has perdut el costum d'usar-lo i ja ni te'n recordes, de la seva existència. Però pagar-lo, el pagues.

Em pregunto si tornarà el fix com han tornat els vinils, els cassets o el discman. Si a algun llumenera de les telecomunicacions se li ocorrerà com reconvertir-lo en un instrument útil, per exemple per parlar. Després de crear i fomentar l'assetjament telefònic massiu, poden oferir el servei de protecció antispam, en un paquet imbatible si li afegeixen la Fórmula 1.