El Departament d'Educació fa una bona temporada que dona mostres d'una hiperactivitat desbordant, com amb ganes de fer moltes coses o, si més no, de fer-ho veure, que és el que realment broda. Després del recent canvi de sistema avaluador establert durant el curs passat i conegut entre la comunitat docent com «ara que començàvem a saber avaluar amb competències, passem a fer-ho amb dimensions», o del no menys reeixit i celebradíssim «pla pilot per potenciar l'ús dels mòbils com a eina educativa en 100 centres públics sense tenir en compte cap normativa general, ni l'opinió dels docents, i ni falta que fa», els seus creadors acaben de presentar ara una nova ­proposta sobre «educació afectivosexual», que segons sembla ja es començarà a aplicar durant aquest mateix curs, des de la tendra edat de 3 anys fins al quart curs de l'ESO. El fet d'imaginar-me el sempre ocurrent conseller d'Educació, l'honorable Josep Bargalló, exposant al Parlament les directrius d'aquesta, sens dubte, nova marcada de paquet -i mai més ben dit- m'ha fet recordar aquell inigualable capítol de la no menys mítica sèrie South Park, en què el psicòleg-orientador de l'Escola de Primària, el senyor Mackey, explicava amb titelles com emprar ­correctament el preservatiu al seu ­alumnat. Si tenim en compte que el personatge només havia tingut una experiència sexual en tota la seva vida -a dinou anys-, ja podeu imaginar com degenerava l'episodi. Sí, ho sé, un té els referents que té.

Davant els preocupants resultats d'algunes enquestes realitzades sobre el sexe als adolescents, la meitat dels quals han assenyalat que tot el que saben ho han après a través d'internet, és evident que la mesura no només arriba tard sinó que, a més, com tot el que sol provenir d'Educació, té molts números per aplicar-se ràpid i malamente, com diria la cantant. Sí, amics, l'acció política sempre al servei de les necessitats reals de millora i modernització del sistema socioeducatiu! Perquè no us penseu que aquesta proposta ve degudament dissenyada i tutelada per experts encarregats d'aplicar-la, com hauria de ser. No pas. El Departament només es limitarà a posar a disposició dels centres una formació bàsica de les seves, juntament amb una sèrie de materials i continguts extrets de la Unesco, que van des dels aspectes sanitaris de tota la vida fins a qüestions sobre diversitat de gènere i afectivitat, bla, bla, bla... recursos amb els quals els docents s'hauran de buscar la vida per treballar-ho tot transversalment a cada nivell escolar. Afegint el fet que entre el professorat hi ha un considerable percentatge amb idèntica vida sexual que la del senyor Mackey, o encara pitjor, la proposta hauria de tractar-se amb una mica més de rigor i professionalitat, i no com un marró més per encolomar als ventafocs de sempre. Perquè ja ho deia Woody Allen, que «hi ha dues coses importants en el món; una és el sexe i de l'altra no me'n recordo».