Eleccions i Catalunya
Miquel Mompió i Azemar riudarenes
Fa setmanes, per no dir mesos, que estem en precampanya electoral, i és probables que quan arribi la campanya en si tot el peix ja estigui venut.
Veig amb pena la talla intel·lectual, política i moral dels polítics que es presenten. No estan a l'alçada que el moment requereix i em fa la sensació que, davant les enquestes que corren el 10-N, tornaran a quedar més o menys com fins ara.
Felip VI hauria d'agafar per les orelles aquesta colla d'arreplegats per governar el país, asseure'ls en una taula i no deixar-los aixecar fins a arribar a un consens. Potser amb això el Rei prendria més legalitat de la que ara ostenta.
Catalunya perd més força cada dia (quina pena); l'objectiu de tots els partits constitucionalistes, amenaces (155, llei seguretat nacional), estrenyiment econòmic, incompliment d'inversions pressupostades, i això comptant amb els missatges subliminals del Rei. Pren cada dia més força la paraula República (petita mostra domèstica a Sabadell). Si Catalunya aporta el 19% del PIB d'Espanya i el 27% amb exportacions, no veuen que si volen parar la nostra economia Espanya se'n va a can Pistraus.
Tot ve del 2010, el fallit Estatut del Sr. Maragall, el recurs del PP, la recollida de firmes d'en Rajoy a Andalusia, el ribot d'en Guerra i la falta de paraula d'en Rodríguez Zapatero.
No sé el tant per cent que votarà, però per mi, si arriba a votar un 58% (350*58%= 203 diputats), només aquests haurien de tenir escó, poden fer diferents percentatges i si no s'arriba al 50%, tots fora.
Els catalans, uns i altres, en el fons estem tips que l'únic argument sigui Catalunya, amb situació i fets falsos que es venen a Espanya per esgarrapar 4 vots. Nosaltres seguim amb la mà oberta, asseguts a la taula, i buscant uns acords que es poden assolir, però, repeteixo, la poca talla intel·lectual, política i moral dels que haurien d'asseure's a dialogar ho impedeix. Estan jugant amb foc i si no van amb compte amb el que diuen, prometen i fan ens podem cremar tots.
No tenen prou efectius
Joan Boronat Lecha BLANES
Ramón Grosfoguel, professor a la Universitat de Berkeley, especialitzat en processos colonials, els quals considera en situació de «crisi terminal», va participar dissabte dia 5 al FAQs de TV3. Ens va recomanar desobediència civil pacífica, no violenta i ben organitzada, que faci Catalunya ingovernable. Segons ell, l'única cosa que salvarà Catalunya és un moviment de drets civils i desobediència civil de base que desbordi els partits. En la mateixa línia tenim l'opinió d'en Xavier Domènech (DdG, 07.10.2019, Fer por); escriu que el camí que té el moviment independentista és fer por a l'Estat, causar-li tantes molèsties, fer-li tant la guitza per perjudicar-lo que li surti més a compte asseure's a negociar una sortida política al conflicte. I no calen milions de persones. Amb uns milers ben organitzats s'aconseguirà que la resta segueixi. No es tracta de posar-te en una plaça perquè et detinguin. Es tracta de paralitzar la ciutat, les ciutats. I de manera mòbil ara vas aquí, vas allà, et mous. Mai quiets en un sol lloc. Una moguda així ben organitzada i coordinada és l'única cosa que tindria èxit; desbordes l'Estat, que no té prou efectius per controlar tot Catalunya; n'agafen 100? N'apareixen 300. La cosa es fa ingovernable. Només aleshores obligaràs l'estat espanyol a fer alguna cosa.
Però si els polítics catalans no fan un front unit d'emergència nacional, i que tots els partits vagin units a les eleccions del novembre, decebran molt el poble.
El PSOE és dreta, i enfront Catalunya, ultradreta, i es comportarà de la mateixa manera que el PP, Vox o Cs. Exclosa la violència, hem de saber quanta gent estarà disposada a pagar el preu de les represàlies que ens estan caient al damunt, d'un estat espanyol trampós i antidemocràtic a la defensiva.
