13 de octubre de 2019
13.10.2019
Diari de Girona
editorial

El GEiEG,un emblema de de girona

13.10.2019 | 00:19
El GEiEG,un emblema de de girona

El GEiEG ja existia quan l'esport encara no tenia cap arrelament social, ni el practicava quasi ningú, llevat del futbol, i aleshores molt minoritàriament. El GEiEG, acrònim de Grup Excursionista i Esportiu Gironí, compleix enguany cent anys. En els seus inicis, tenia com a finalitat impulsar dues modalitats esportives: excursionisme i atletisme, que durant molts anys van ser els seus principals estàndards. El club ha comptat amb grans atletes com Nando Méndez, Emili Mora, Albert Gurt, Encarna Granados, Joan Briceño, José Luis Blanco, Imma Clopés, Jordi Mayoral o Cristina Agustí i, molt especialment Anna Maria Molina, guanyadora de setze títols d'Espanya.
Durant dècades, si exceptuem el Girona FC, el Girona d'hoquei i més tard el Sant Josep en bàsquet, gairebé tot l'esport que es practicava a la ciutat de Girona era a través del GEiEG. Al llarg de la seva història, ha acollit la majoria de les disciplines esportives tradicionals, fins i tot el futbol (l'any 1922, però molt efímer). Els anys vint i trenta del segle passat, ja tenia ciclisme, boxa i bàsquet. Amb les dificultats pròpies de l'època, es va refundar després de la Guerra Civil convertint-se en un element dinamitzador, tant en l'àmbit esportiu com social, de l'afligida vida dels gironins d'aquells anys de la dictadura. Els més grans recordaran els balls de les tardes dels diumenges a la vella seu de l'entitat del carrer Albereda. O l'activitat sardanista, tan reeixida aquella època d'escassetat en tot, però també d'activitats socials.
El gran salt del GEiEG va arribar a principis de la dècada dels setanta amb la construcció del complex esportiu de Sant Ponç, amb una piscina a l'aire lliure, una de coberta (una novetat a Girona) i pistes de tennis. El nombre de socis i abonats es va multiplicar. Poc després aixecaria el complex de Sant Narcís, amb un pavelló esportiu inclòs. La consolidació definitiva de l'entitat es produiria als anys noranta amb les instal·lacions de Palau-Sacosta i la pista d'atletisme. El GEiEG, que havia exercit una funció social impagable durant els anys de la dictadura amb el foment de la pràctica de l'esport, viuria l'etapa més delicada amb la consolidació de la democràcia, quan l'esport s'universalitza, les institucions democràtiques (ajuntaments, Generalitat, i altres institucions) comencen a fomentar i impulsar la pràctica esportiva i, alhora, apareixen noves empreses de serveis amb gimnasos, piscines, etcètera. Aquest nou escenari va obligar el «Grup» a transformar-se. No va ser fàcil. Havia de canviar la seva filosofia tradicional. Amb no pocs esforços, ha aconseguit adaptar-se als nous temps complementant la prestació de serveis amb la pràctica de l'esport de competició. El GEiEG ha sigut i és un vertader emblema de la ciutat de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit