13 de octubre de 2019
13.10.2019
Diari de Girona
Quadern de viatge

A partir de demà

13.10.2019 | 00:13
A partir de demà

Demà es farà pública la sentència del judici dels fets de la tardor de 2017. Hi haurà lectures de tot tipus. Els que entenem que ens trobem davant un conflicte de naturalesa política que ha de tornar a trobar les vies de la política per la seva solució segurament estarem en grau de proposar alguna reforma legal o una altre solució per acabar amb les penes de presó. Al costat dels condemnats i demanant prudència i contenció als que tinguin les pulsions de tornar als extrems. Als dos extrems. Als que vulguin brandar la sentència com una mostra exemplificant, pensant que els tribunals solucionen el que està en el camp de la política –i s'equivoquen– i als que vulguin fer un nou acte d'«implementació de la República» sense veure que els actes de la tardor del 2017 van ser fallits, culposament fallits per no haver ponderat el que venia i el que havia de venir despés del simbolisme. Poc més a dir, de moment, i molt a fer per tornar a trobar la brúixola que ens marqui un nord possibilista i ambiciós alhora, on la política torni a estar al nivell d'una societat que funciona més bé, avui, que les seves màximes institucions. Abans de construir un estat, s'ha d'acabar de cohesionar la nació, i avui la comunitat nacional –set milions i mig de catalans– està més dèbil que fa tres anys. Seria un error continuar fent esforços de flaquesa. La política espanyola també haurà de saber llegir l'amplitud de la protesta.

Una precampanya eterna
No hi ha ambient electoral. Molts vots es decidiran en l'última setmana de campanya i s'ha de veure l'impacte de la sentència en el comportament electoral a Catalunya. Serà un termòmetre per veure si els votants alimenten els extrems o donen un mandat a la reconducció –parcial– de la situació. En l'àmbit espanyol, el que fa tres setmanes era la jugada mestra de la formació d'Errejón per erosionar Unides Podem, ara veuen des del PSOE que pot ser un invent del TBO que els pot restar vots i escons. És curiós com aquesta repetició electoral agrupa un desig transversal que agrupa votants de molts diversos partits: el desig que la impertinència autosuficient de Ciutadans pateixi un correctiu d'humilitat. Serà molt interessant veure on es dirigeixen els votants desenga­nyats de Ciutadans. L'abril va ser l'apel·lació al vot útil per frenar el tripartit de dretes. Ara s'està apel·la.lant a un vot útil de dretes que, tret de Catalu­nya, coagula al voltant del PP. Compte que a Madrid el PP, amb els seus pitjors resultats, està governant.

El Valle de los Caídos
Vaig ser ponent de l'anomenada Llei de Memòria Històrica, era l'any 2007. Un PSOE de Zapatero que havia anat més lluny que el felipisme en la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme – ben fet, com a totes les dictadures europees i sud-americanes– tenia un cert temor de la reacció de l'Església, dirigida en aquell moment pel molt polític cardenal Rouco Varela. Van tenir interès que l'article referit al Valle de los Caídos fos pactat amb el PP i els nacionalistes catalans i bascos. I així em vaig trobar enmig d'unes converses que a dia d'avui em tornen a la memòria. D'entrada els benedictins del Valle de los Caídos van contactar amb els benedictins de Montserrat i els van demanar ajuda perquè es respectés el lloc de culte. La bona gent de Montserrat es van deixar, aparentment, embolicar de mala manera. Fernández Díaz, que aquests dies ha tornat a obrir la boca per ser més carpetovetònic que els franquistes monjos del Valle, va ser molt actiu i em va embolicar en converses amb el prior del Valle de los Caídos. Converses que els socialistes ja volien que tingués jo com a pont per aproximar posicions. Recordo que vam quedar que el redactat final de l'article del Valle de los Caídos, el que ara permet l'exhumació del dictador Franco, el comunicaria al prior d'aquell funest lloc per templar els ànims amb les declaracions que anava fent i que exaltaven l'extrema dreta. Va ser una conversa telefònica una hora abans de la comissió constitucional on s'aprovava la llei. Parlo del prior anterior a l'actual. Una de les converses més delirants que he tingut a la meva vida. Li vaig llegir el que havíem acordat votar socialistes, populars, nacionalistes catalans i bascos. L'home no cedia: «La ley de Dios está por encima del error humano de esta ley imperfecta de los hombres...» i així unes quantes barbaritats més. Em deia que no acceptava el redactat. Li vaig haver de dir que no es tractava que ell acceptés el redactat, que tenia la deferència de comunicar-li en nom de tots però que qui decidia era el Parlament. Es va posar furiós. Va dir que resaria per les ànimes equivocades que votarien allò. Una veu que semblava vinguda de l'edat mitjana sortida per l'auricular del despatx. El vaig enviar a fer punyetes. Estic molt content d'haver contribuït a treure la mòmia d'un dictador d'un lloc finançat amb diners públics. Ja va bé que aflorin els nostàlgics del franquisme, ja va bé anar-nos trobant amb el nostre passat per afrontar un futur menys carregat de tàcits silencis de la Transició. Però la sortida de Franco d'aquell lloc només és un primer pas per decidir què fer amb el Valle de los Caídos. En qualsevol societat avançada seria un museu dels horrors de la Guerra Civil per recordar i honorar les víctimes anònimes. Els processos de perdó transaccional s'han fet molt millor a Amèrica del Sud que a Europa, especialment a Espa­nya.

Acrítica?
Per segona vegada en poques setmanes, els mitjans de comunicació de les comarques gironines han portat en els seus titulars les obres de millora de l'N-II entre Maçanet i Tordera. Obres de millora que suposen la definitiva cancel·lació del projecte de desdoblament de l'únic tram de l'N-II que realment convé desdoblar (a l'AP-7 li queden menys de dos anys de peatges). Els actors polítics i socials són acrítics davant aquesta notícia? L'anestesiament ha arribat tan lluny. L'altre dia vaig llegir una carretada de proposicions de resolució del Parlament de Catalunya sobre intencions d'obres a fer en el futur –per exemple, desdoblar Besalú-Banyoles, una rectificació encertada– però hi ha decisions molt més importants que es prenen on hi ha la competència –Govern espanyol– i que tenen una baixa fiscalització perquè devem haver creat aquest món autoreferencial a la catalana manera que se li escapen decisions de pes que es prenen i que ens afecten, positivament o negativa. En un altre ordre de coses, aquesta setmana s'ha anunciat que el trajecte Barcelona-València en tren s'escurçarà mitja hora aquest desembre gràcies a la variant de Vandellós. Josep Vicent Boira, un home que provinent del valencianisme polític i cultural avui és el màxim responsable del Corredor Mediterrani, ha fet una feina d'impuls en menys de dos anys. No tenim les bones notícies en el nostre radar? A partir de demà, una nova actitud perquè les coses tornin a anar bé. La vida també és una actitud.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook