14 de octubre de 2019
14.10.2019

Bicicletes Sense Fronteres des de Figueres

14.10.2019 | 06:00

No fa pas gaire que l'ONG de Figueres Bicicletes Sense Fronteres ha emplenat un contenidor amb cent cinquanta bicicletes noves amb destinació al Senegal. Una petita brigada de la Fundació Astres i Eina Activa, des de l'albada, els van ajudar a carregar-les en un contenidor que aviat es va fer petit. Seran usades per alumnes d'instituts i escoles de pobles de la regió senegalesa de Fatik. En Romà Boulé, el seu fundador, fa temps que va fruir de la genial idea de recollir, fer reparar i repartir bicicletes entre persones de l'Empordà que les necessitaven per anar a treballar. I juntament amb altres persones que compartien amb ell la dèria d'ajudar a altres persones amb menys igualtat d'oportunitats, col·laboraren amb la Fundació Vicente Ferrer en el seu projecte Bicicletas con Poder, que consistia a donar bicicletes a nenes per anar a l'institut. Les primeres eren trameses a l'Índia i després a Mali, Burkina Faso i Hondures. Des de l'any 2015 estan enviant bicicletes al Senegal. El primer poble fou Palmarin. Per anar a l'escola molts han de caminar més de deu quilòmetres durant dues hores sota un sol brusent, tan sols han menjat un tros de pa i un xic d'aigua i no tornaran a menjar fins que no retornin a casa. És sabut que el desgast energètic d'anar en bicicleta és cinc vegades menor que anant a peu. En Romà Boué, que pertany a la minvada espècie d'homes bons, es posà en la seva pell i decidí fer alguna cosa eficaç per a ells: els envià bicicletes. Al principi eren de segona mà, que eren donades per gent de les contrades gironines; ara totes són noves, donades per empreses del sector. Nens com en Senghor i en Baakir, i nenes com la Jaineva i la Ramatulai, que van a l'escola amb aquestes bicicletes solidàries, han deixat d'absentar-se de l'escola, arriben puntuals a classe, es cansen menys i gaudeixen d'un augment notable del seu rendiment escolar. En Romà Boué i els seus col·laboradors s'estan sis mesos cada any al Senegal fent ús dels diners fruit de les donacions per posar en marxa un taller de reparació en cada institut i escola, a més d'un aparcament per a les bicis. El seu proper projecte és bastir una petita fàbrica de bicicletes allí mateix i crear llocs de treball locals. Diu que crear aquesta fàbrica és d'allò més fàcil perquè es tracta de construir quatre parets i un sostre. Allò que a Europa és més complicat, que és la mà d'obra, que els europeus, en general, consideren el treball com una mena de càstig, a l'Àfrica, i, sobretot a l'indret que ell coneix, que és el Senegal, el treball és una mena de benedicció divina, és una diversió, treballen amb moltes ganes i rient contínuament. Tal vegada en una jornada de treball riuen més que ell mateix en un mes –diu!
Martin Luther King digué en certa ocasió: «Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l'art de viure junts, com a germans». A l'Àfrica, si els deixen viure en pau, malgrat les calamitats, sí que han après a viure com a germans i a gaudir de l'alegria de viure. Ens estan donant a tots plegats una gran lliçó de vida, per la qual cosa són mereixedors que amb l'ajuda de les nostres petites donacions Bicicletes sense Fronteres els faciliti un munt de bicicletes solidàries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook