14 de octubre de 2019
14.10.2019
Diari de Girona

Treballadors i robots

14.10.2019 | 06:00
Treballadors i robots

Era indubtable que el titular de la nota de premsa publicada el 26 de setembre a la pàgina web del Consell General del Poder Judicial respecte a una resolució judicial d'instància, «El jutge declara improcedent l'acomiadament d'una treballadora per posar un robot», tindria una molt àmplia, i immediata, difusió en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. I efectivament així va ser, amb informacions que merament efectuaven una síntesi d'aquesta nota de premsa, i també d'altres que valoraven bé de forma positiva bé efectuant una crítica de la sentència, les primeres per considerar que reafirma el caràcter tuïtiu i protector del dret al treball enfront de la llibertat d'empresa, i les segones per subratllar en algun cas que cap sentència pot posar «portes al camp», és a dir, la substitució d'éssers humans per màquines quan sigui més convenient, i menys costós, per a l'organització empresarial, i en altres per ser del que sembla, i no els falta bona part de raó al meu parer, que el debat no se centra en si es pot substituir una persona per una màquina, sinó que el que cal fer és reforçar l'ocupabilitat del personal de qualsevol plantilla per adaptar-se als canvis tecnològics.
La sentència que ha motivat aquesta allau de comentaris, als quals sens dubte s'afegiran els que es publiquin pròximament en les pàgines web jurídiques i en les revistes especialitzades, és la dictada pel Jutjat del Social núm. 10 de Las Palmas de Gran Canaria el 23 de setembre. La dita sentència es va adjuntar a la nota de premsa, i el resum oficial és el següent: «...declara improcedent la rescissió de contracte d'una treballadora d'una multinacional turística d'origen canari que va ser acomiadada, després de 13 anys treballant com a administrativa, per ser suplerta per un programa informàtic, o bot de gestió». La nota de premsa incorporava un subtítol que donava ja una clara pista del contingut substantiu o de fons de la resolució judicial i que incitava encara més a la seva lectura: «L'automatització mitjançant bots o robots amb l'única excusa de reduir costos ve a significar el mateix que reduir el dret al treball per augmentar la llibertat d'empresa». Encara que desconec si ho ha anunciat, sembla lògic pensar, en termes jurídics, que la sentència d'instància serà recorreguda en suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, i que sigui quina sigui la sentència del TSJ es recorrerà per una o altra part davant la Sala Social del Tribunal Suprem per la via del recurs de cassació per a la unificació de doctrina, pel que serà convenient seguir amb atenció els avatars judicials de la sentència del JS.
El meu comentari personal a les xarxes socials després de llegir la sentència va ser el següent: «Molt recomanable la lectura. És una sentència molt treballada i argumentada, que auguro que aixecarà bastanta polèmica sobre el concepte d'acomiadament objectiu. Es nota que el magistrat és un excel·lent coneixedor de la temàtica jurídica sobre els robots». Cal, al meu parer, distingir dues parts en la sentència: una, la que es refereix a l'examen concret del cas i la seva resolució, i una altra en què el jutge aboca tots els seus coneixements, que són molts, sobre la temàtica de la robòtica i de la substitució de l'ésser humà, de la persona treballadora, per la màquina i els límits que s'han de posar a aquesta per evitar que la llibertat d'empresa deixi reduït el dret del treball i el dret al treball a la mínima expressió, tal com ja es posa de manifest en les conclusions recollides a la nota de premsa. La segona part no hi ha dubte que guarda relació directa amb la primera, no cal negar-ho, però és on el jutjador efectua allò que qualifica de «digressió (necessària) sobre la causa tècnica, en altre temps tecnològica, com a justificant de l'acomiadament objectiu».
Es tracta de l'acomiadament d'una treballadora, en concret de la seva substitució per un programa informàtic o bot de gestió, és a dir, un programa informàtic creat per imitar el comportament humà. Justament l'impacte del canvi tecnològic, amb especial atenció a la robòtica, en l'àmbit de les relacions de treball va ser el tema que vaig triar per a la conferència inaugural el dia 30 de setembre d'una nova edició del màster de Drets Sociolaborals de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig plantejar, entre d'altres, les següents qüestions: Concepte de treballador. Pot ser el robot un treballador? Pot tenir personalitat jurídica específica (responsable de danys que pugui ocasionar)? Impacte de la presència dels robots en les formes de treball. Relació persona-humana-màquina. La importància de la formació. Més o menys temps de treball, més o menys control? Regulació de drets i deures laborals en un món del treball automatitzat i digitalitzat. Responsabilitats dels treballadors, de les empreses, dels usuaris i proveïdors de serveis, de les màquines?
El jutge considera que la millora de la competitivitat mitjançant la introducció de bots que desplacen la «massa laboral humana», «definitivament... no pot ser tingut com una causa justa per a un acomiadament objectiu procedent, ja que el contrari implicaria afavorir, amb el pretext de la competitivitat, la subestimació i minimització del Dret al Treball. La correcta interpretació de l'art. 52 c) ET no pot portar-nos a confondre la mera conveniència empresarial de reduir costos amb la necessitat de superar desajustos entre la força laboral i l'oferta». En aquest punt convé recordar la consolidada jurisprudència del TS sobre la necessitat d'una adequada relació entre la mesura adoptada per la part empresarial i el seu impacte sobre les persones afectades, o dit d'una altra manera, que hi ha d'haver una causa real que justifiqui la mesura i no simplement una mera optimització o reducció de costos, encara que és cert que en sentències molt polèmiques al meu parer, com una que tracta sobre l'externalització de part de l'activitat feta per una important cadena hotelera, van fer prevaler la llibertat d'empresa, certament també amb vots particulars molt discrepants.
Repeteixo per concloure. Una sentència ben treballada i argumentada, de la qual els avatars jurídics (és a dir recurs) serà convenient seguir. En qualsevol cas, l'impacte del canvi tecnològic és real en totes les facetes de la vida laboral, i és tasca del món empresarial i de les organitzacions sindicals i representacions del personal a l'empresa pactar els termes de les transformacions i adaptacions perquè el o els canvis resultin positius per a les persones afectades. Això vol dir que seria convenient que no hi hagués casos com el que ha conegut, i resolt, la sentència analitzada? Doncs, amb tota sinceritat, sí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook