L independentisme va descomptar les condemnes des del moment que es van dictar les ordres de presó provisional. Per tant, la notícia d'ahir no modifica el seu estat d'ànim; no l'espanta ni l'alliçona més del que pogués estar-ho. Qui pogués espantar-se ara ja va fer-ho amb les detencions, els engarjolaments i tota la duresa de la instrucció i el judici. I qui no s'ha espantat en aquests dos anys no ho farà ara.

Si de cas, la notificació de la sentència actua en sentit contrari: és un senyal perquè els qui no s'han acoquinat fins ara surtin al carrer a demostrar-ho, i perquè els qui senten empatia amb els condemnats, encara que no comparteixin del tot la seva ideologia, se sumin a la reacció. Fins ara molts s'havien retingut, entre altres motius pel de no perjudicar els processats.

Les eleccions del 10 de novembre mostraran si el Suprem ha desmobilitzat o ha aconseguit exactament el contrari; només caldrà comparar els resultats a Catalunya amb els del 28 d'abril. En un costat caldrà sumar els vots de Cs, PSC, PP i Vox, i en l'altre, els d'ERC, JxCat, comuns i CUP. Si el segon grup millora posicions, els magistrats hi hauran ajudat.

El 155, les detencions i la tremenda querella per rebel·lió no van escapçar l'independentisme com atrevidament va presumir Soraya Sáenz de Santamaría. Això sí, van fer reflexionar els líders que restaven en llibertat, i aquesta és una reflexió que continua oberta, entre les ganes de plantar cara i el càlcul de probabilitats que els les trenquin. La sentència no afegeix cap dada nova a la discussió. Només ho hauria fet si hagués estat absolutòria o molt blana.

Amb la sentència sobre la taula, les coses estan com estaven. Més de dos milions de persones tornaran a votar partits independentistes d'aquí a quatre setmanes escasses, i això no desapareix a cops de sentència; més aviat el contrari. Tin­guin-ho present tots aquells que anuncien el principi d'un nou cicle. Els dirigents a la presó seran la ferida que amb el seu dolor mantindrà despert el moviment. Com va dir l'apologeta Quint Septimi Florent Tertul·lià fa divuit segles, la sang dels màrtirs és llavor de nous creients. Vam esmentar aquesta cita abans del judici, però els magistrats no ens van fer cas.

Per cert, senyors magistrats, i amb la vènia: la majoria de votants de l'1-O sabien perfectament que tot allò era per pressionar el Govern central; ho ignoraven els que només llegien premsa de Madrid.