16 de octubre de 2019
16.10.2019

Cartes

16.10.2019 | 00:16

El poder i l'individu
Jordi Turon Valentí Girona
Feia poc que era al CIR com a recluta quan un soldat basc em va advertir que jo figurava en una llista negra. I em va dictar els números dels 4 reclutes de la companyia que pertanyien a la secreta. Un oficinista em va dir que la G.C. de Cassà de la Selva avisava que jo, tres anys abans, havia llogat un microbús per anar al Centre Recreatiu a escoltar en Raimon. A la sortida del recital hi havia porres i guàrdies, i el que més va rebre va ser el fill del tinent, perquè el seu pare s'hi va acarnissar. Tots crèiem, però, que aquella repressió aviat estiraria la pota. I vaig agrair als déus no ser ni americà ni vietnamita quan, al maig de 1969, soldats americans de la meva edat i vietnamites irreductibles s'esbardellaven els caps i escampaven trossos de carn tendra pel turó 937, després plàsticament anomenat Hamburguer Hill. Avui constato que hem progressat molt poc cap a la llibertat. Cap democràcia ha assolit la plenitud, però, en aquesta, el feixisme ideològic, el militarisme i l'espanyolisme nacionalista i uniformador tenen el poder absolutament controlat i compten amb la complicitat de negociants, corruptes i prevaricadors. I també amb la por i l'acomodació del personal en general. Res a fer? Certament, aquell que va entrar al temple i va desmantellar el mercat que hi havia instal·lat va ser crucificat. Potser, doncs, només podem menysprear i ignorar els que en el nostre entorn blanquegen els carcellers amb els seus vots. Ni hola, ni adeu, ni bon dia, ni bona nit, ni res de tot això. Poca cosa? Jo no els trobaré a faltar en els meus hàbits. I ells? No ho sé, potser diran que som uns mal educats. I què? Mentre no fem cara d'odi...


Santa Coloma, ciutat en decadència
JOSEP RUIZ GARCIA Santa COLOMA DE FARNERS
Quan una ciutat o poble entra en una fase de decadència sempre es tendeix a cercar causes i possibles culpables de la situació. Generalment és degut a una manca de vocacions empresarials de la gent que la conforma. A vegades, i aquest és el cas, és degut al fet que tot i haver-hi condicions materials perquè es produeixi un creixement progressiu, els encarregats de conduir les iniciatives empresarials a bon port no ho propicien.
Pot ser per manca de capacitat, que tot i ser greu, no és el pitjor, sol ser per desídia sovint provocada per una politització del govern local que aborta tota iniciativa en bé del desenvolupament de l'activitat econòmica.
El cas és que a Santa Coloma s'està produint d'uns anys enrere (Govern Antoni Sola i tot seguit Joan Martí), un fenomen que no s'ha vist mai a casa nostra: la deslocalitzacio d'empreses amb solera a Santa Coloma (unitat química) a pobles de les rodalies. Algunes per traves burocràtiques inexplicables, altres per manca de previsió i compliment dels deures per part del consistori (el cas Hypra és escandalós i vergonyant) o iniciatives com el cas de les olles i cassoles de Can Pujades.
El deure dels que governen és posar tots els mitjans a l'abast, que no són pocs, perquè les iniciatives empresarials que prometen creació de llocs de treball sigun escoltades i patrocinades amb interès.
Els llocs de treball que Santa Coloma necessita i es mereix no els ha de crear l'administració omplint els despatxos d'assessors, amics i coneguts i enxufats. Això no és economia productiva, això és enxufisme parasitari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook