Cartes

Maria Àngels Mató i Pallí girona

Magnífiques les multituds de ciutadans en les marxes cap a Barcelona: cotxets de criatures, gent gran, fins i tot cadires de rodes. En canvi, tristíssima i negativa la reacció de joves, no sé si tots però la majoria, provocant aldarulls arreu, malbaratant les ciutats, malversant molts i molts diners, fent que el moviment independentista sigui rebutjat i que a Espanya es pugui assentar una idea equivocada, totalment errònia, dels objectius dels moviments demòcrates. Des de quan la violència i l'atropellament dels carrers mitjançant els focs és mitjà per aconseguir objectius? Perquè la Policia i els Mossos no detenen i emmanillen alguns dels incendiaris i els identifiquen? Això ens fa molt de mal als demòcrates, molt. És un comportament absurd irracional i molt poc intel·ligent que malmet l'esforç de pacifisme de tanta i tanta gent, i penso que l'heroïsme dels nostres polítics.

Agraïment a la Policia Municipal

Jordi Navarro López pineda de mar

El proppassat dissabte dia 12 d'octubre d'enguany, tot passejant per Girona, vaig ser víctima de la sostracció del meu telèfon mòbil.

Un cop produït l'incident i contactat amb la Policia Local de Girona, vaig ser atès, crec que d'una manera exquisida, efectiva i eficient. Després de més d'una hora de seguiments, els agents implicats varen poder identificar, detenir i recuperar el presumpte autor del fet delictiu i retornar-me el mòbil. Aquest objecte, molt més enllà del seu valor material, que tot i ser important, no és el més important, m'ha permès estalviar-me moltes hores de feina, atès que és la meva eina bàsica de treball.

Així mateix he quedat gratament impressionat per l'actuació policial. Tot i que evidentment la policia actua normalment amb diligència, és cert que a voltes per problemes d'efectius, o per saturació d'activitats delictives, no poden dedicar el temps que els agradaria a cadascun dels incidents i dels ciutadans implicats. No obstant, pel motiu que fos, vull agrair de manera pública llur actuació als indicatius 10231, 10250, 10253, 10257 i 10267. I els encoratjo a mantenir el nivell d'eficiència que varen poder tenir amb mi.

Molt agraït a tota la plantilla i, com ja he manifestat, als agents directament implicats.

Governar la violència

Xavier Serra Besalú GIRONA

Veient en directe les colpidores imatges de policies de fora pagats per actuar a Catalunya, m'adono que -en general- l'autèntica responsabilitat no és de cada un dels agents en particular, sinó dels qui els donen les ordres.

El mateix va passar l'1-O: molts militars podien entendre que el que feien estava malament, però han estat ensinistrats per obeir i repartir llenya gairebé sense pensar, sense calibrar. Els paguen per això.

Per aquest motiu, colpegen al cap o al ventre persones pacífiques: l'ús abusiu de la violència no resol res, només genera més dolor. Per experiència pròpia: què puc fer si em colpegen mentre alço les mans? Com suportar el seu odi quan exerceixo pacíficament el dret a manifestar-me? Les llibertats retrocedeixen en aquest Estat, és obvi.

M'alegra que alguns jutges valents investiguin qui dona les ordres, qui els governa: només descobrint les males pràctiques dels comandaments es pot reduir la violència.

A Catalunya, terra de persones treballadores i pacífiques, estem entre dos fronts: una justícia injusta i una policia -especialment la sobrevinguda- d'arrel violenta i molt ideologitzada, fins i tot contra els que porten espelmes o flors. Per això han vingut, per utilitzar aquí les feridores pilotes de goma i exercitar la insuportable «violència d'Estat»?

Quins malsons de les èpoques fosques dels «grisos»!