El Suprem haurà d'explicar per què les marxes de les armilles estelades darrere de l'esbombada sedició catalana prossegueixen a un ritme envejable, després d'haver posat en lloc segur els capitostos secessionistes. Des d'un punt de vista pragmàtic i per tant antijurídic, hauria de moure a reflexió la hipòtesi que la convivència seria més pacífica amb els presos castigant l'afició des dels seus faristols polítics. Els que prefereixen jutjar després d'analitzar s'hauran sorprès davant les imatges de les llargues marxes. Hi ha un element gràfic xocant. En efecte, es tracta de l'abundància de cabelleres blanques. Se suposava que la vellesa era incompatible amb les caminades perllongades, i sobretot amb la revolució, però l'independentisme pentina cabells blancs.
El Suprem és l'únic col·lectiu teòricament informat que sosté que la societat encara creu en els seus avorrits polítics, fins al punt de seguir-los en multituds milionàries en les seves aventures «quimèriques». No obstant això, resulta encara més estupefaent que la societat es vertebri al voltant dels seus vells. Després d'haver gaudit de les dècades de major èxtasi burgès assolides per la humanitat, es calcen les esportives per refer la història amb motxilla.
La presència juvenil en un moviment independentista es dona per descomptada, d'acord amb la falsa cita churchilliana que exigeix el comunisme a un de vint anys amb cor, i la militància conservadora a un de quaranta amb cervell. Per aquest motiu en les barricades de maig del 68 van expulsar per decrèpits els de trenta anys, amb el pobre Sartre pidolant una llotja. Ara, els adolescents tenen cura del clima i els senescents s'independitzen. El correcte funcionament de la democràcia reposava en el desinterès de la gent pels seus polítics, ningú va avisar que serien substituïts pel magisteri encara més perniciós de la gent gran.
