Al final, la misèria col·lectiva que, de nit, s'apodera del país que no ho és -ni ho serà- en forma de república de ves a saber què -diuen que de la llibertat i bla, bla, bla- serà culpa -atenció, atenció- dels joves vinguts d'Àfrica amb una mà al davant i l'altra al darrere, els etiquetats pel discurs oficial de menors estrangers no acompanyats (MENAs). De moment comença a circular sottovoce que alguns d'aquests nois que l'estat del benestar (català) ha deixat de la mà de Déu pels carrers de pobles i ciutats porten la veu cantant en disturbis com els que hi va haver la nit de dijous a Girona, el bastió indepe del nord. Efectivament, aquella nit hi havia nois que responien al perfil d'arribats a casa nostra per buscar-se la vida; que hi ha joves que participen en els aldarulls sense saber ni què vol dir això de la independència és una probabilitat alta. D'aquí a atribuir-los res més, hi ha un abisme. La classe política independentista pocavergonya parla d'«infiltrats» en les ràtzies urbanes que s'han produït a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. No tenen «proves», però tant li fa, tu acusa que alguna cosa queda. I ja que els MENAs passen per aquí, per què no els pengem la llufa?

No, la culpa del que està passant no és d'aquesta pobra gent. La tenen els «PENAs», els polítics especialistes a no assumir les conseqüències de decisions nefastes. La (mala) política, la que enganya, la que empastifa, la que desgoverna, és la gran responsable, a banda i banda, del desgavell. Ells han han dut fins aquí. Ells han teledirigit aquest alçament de merda. Ells han estat incapaços de calmar la bèstia, ans el contrari. Ells, però, no rebran cap bala de goma, ni cap cop de porra, ni seran ruixats amb àcid, ni seran blanc de còctels molotov. Ells no es mataran per cap pàtria, perquè només en tenen dues: el sou públic i la poltrona. Jugaran a treure i posar pancartes, a hissar i arriar banderes i a encapçalar marxes per la llibertat de destinació desconeguda. Si algú ha de prendre mal, que sigui «el poble» que tant es posen a la boca; si algú ha de perdre la feina, que sigui la gent.

La insensatesa política és la responsable de la inflamació social, que ja supura; ningú més. La indecència de les classes dirigents ha provocat la situació que prova que aquest «país petit», si s'ho proposa, pot ser un gran país de merda.