La sentència del procés ha provocat, com era previsible, una profunda indignació en el món independentista que s'ha canalitzat a través de mobilitzacions i protestes, però també en uns episodis de violència als carrers que no es recordaven des de feia dècades. Les condemnes, tot i haver descartat el delicte de rebel·lió que defensava la Fiscalia, són dures, i amb elevades penes. També és cert que el Tribunal Suprem ha deixat oberta la porta a la concessió del tercer grau i que els líders independentistes empresonats puguin sortir en semillibertat en els pròxims mesos. Òbviament, això no rescabala els que exigien la seva absolució.

Les multitudinàries concentracions i marxes que s'han organitzat aquests dies, amb la participació de milers i milers de catalans en actitud pacífica, s'han vist enfosquides per altres actituds menys pacífiques i menys democràtiques. Molts ciutadans han vist lesionada la seva llibertat de moviment i circulació amb constants talls de carreteres, en accions no massa plàcides. Podríem dir que aquestes protestes intimidatòries eren previsibles. Amb el que no es comptava era amb l'extrema agressivitat que s'ha vist en les principals ciutats catalanes, sobretot a Barcelona. Més de dos-cents agents de policia ferits, un parell de centenars de detinguts, més d'un centenar de vehicles policials danyats, cap a un miler de contenidors destrossats, a més d'altres elements del mobiliari urbà, cotxes, motos i aparadors de comerços. I, principalment, la instal·lació del descontrol i la violència als centres urbans. No representa l'independentisme català, encara que els seus impulsors formin part d'aquest moviment.

No obstant això, essent molts greus aquests disturbis, el més preocupant és el desgovern que pateix Catalunya. Es produeix des de fa mesos, però aquests dies s'ha mostrat en tota la seva amplitud. Les institucions catalanes estan absolutament paralitzades. L'encara president, Quim Torra, va trigar més de dos dies a formular una tèbia condemna, i sense cap convenciment, a la violència que s'ha instaurat en els carrers de Catalunya. De la seva boca, ni tan sols ha sortit un missatge explícit de suport a uns Mossos d'Esquadra que, en perfecta col·laboració amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, estan fent una feina abnegada, en un context difícil i amb una absoluta precarietat de mitjans, com han denunciat els seus sindicats. El desgovern a Catalunya s'ha fet més evident amb la divisió expressada, ja sense embuts, entre els dos socis de govern i, fins i tot, dintre la formació política de Torra, JuntsxCat. Ni tan sols han sigut capaços de consensuar una resolució conjunta sobre la sentència del Suprem. Com que Quim Torra ja ha demostrat a bastament la seva incapacitat per liderar el Govern català, només resten dues sortides: o la seva dimissió o la convocatòria de noves eleccions. Els ciutadans de Catalunya, tots els ciutadans de Catalunya, no han de seguir patint la seva incompetència i la seva irresponsabilitat.