Hi ha gent que sap les vegades que li han trencat el cor, gent que porta aquest balanç, amb el seu Deure i el seu Haver. Tinc quaderns de comptabilitat antics perquè hi va haver una època en la qual els col·leccionava. M'agradaven per escriure poemes, per expressar el que jo li devia a la vida i el que la vida em devia a mi. A mi la vida no em devia res, però jo creia que sí. Jo estava convençut que sí, i hi ha dies en què encara em llevo amb aquesta sensació, amb la que la vida em deu alguna cosa. Sé que és un deliri, però no puc treure-m'ho del cap i espero i espero una trucada de telèfon o una revelació, un descobriment, en fi, que saldi aquest deute irreal, fantàstic, fabulós, quimèric. La gent compra loteria perquè pensa que té dret que li toqui, perquè s'ho mereix, perquè portem a dins un buit extraordinari del qual algú s'hauria de fer càrrec.
Tot això passa, per exemple, un dimecres. Dijous, però, m'adono que no hi ha forma de tapar aquest forat existencial i penso que no és bo caminar amb la maleïda idea del deute pel carrer, ni al metro, ni a l'autobús, ni als trens o als avions en què em desplaço d'un lloc a un altre per guanyar-me la vida. Et crea mala sang aquesta obsessió, te l'enverina. Ara mateix al meu costat, al metro de Madrid, a l'altura de l'estació de Ciudad Lineal, una dona està dient-li a algú pel mòbil que aquest algú li ha trencat el cor. D'aquí han nascut aquestes paraules meves, d'aquesta escolta. I és la tercera vegada que me'l trenquen aquest any, ha afegit la dona amb un sanglot.
Li han trencat el cor tres vegades en un any, i encara queda temps perquè l'hi trenquin unes altres dues, o unes altres deu, o unes altres vint, potser més. Em venen ganes de preguntar-li quantes vegades l'ha trencat ella, potser porti el compte en un quadern de comptabilitat com els de la meva col·lecció. Però també és cert que hi ha gent bona, ingènua que no ha deixat cap cadàver al seu pas, que no va trair cap amistat, que va complir sempre la seva paraula. Hi ha persones així, a les quals el món, però, tracta malament i que no saben defensar-se. O que prefereixen no fer-ho. Aquesta dona podria ser una d'elles.
I jo?
