Trucada de Quim Torra dimecres a les vuit del matí.

Quim Torra (T): Carles, els amics dels CDRs han apretat, com els vaig demanar, però els Mossos els estan atonyinant de valent. Què faig?

Carles Puigdemont (P): Digues a l'inútil d'en Buch que destitueixi el cap dels Mossos i després que dimiteixi ell. El poble veurà que estem al seu costat.

Nova trucada de Torra a Puigdemont, dues hores més tard:

T: En Buch se m'ha rigut a la cara i m'ha dit que dimiteixi jo. Què faig?

P: Quim, mira que ets tanoca. No et puc deixar sol. Ves a escampar la boira!

I Quim Torra, seguint, com de costum, fil per randa les ordres del seu cap, se'n va a escampar la boira per les carreteres catalanes.

A la nit, Torra torna a telefonar a la central de Waterloo.

T: Carles, ja eres al llit? Perdona que et molesti. M'estan demanant que condemni la violència dels nostres. Què faig?

P: Truca'm dintre de cinc minuts. Ho consulto amb en Jami, que és molt imaginatiu. Fixa't, que s'ha inventat que està exiliat i el poble s'ho empassa.

Al cap de cinc minuts.

T: Carles, què faig?

P: Ves a TV3.

T: Hi haurà algú a aquestes hores?

P: No ets més idiota perquè no t'entrenes. Hi tenim en Sanchis pel que faci falta! No em contradiguis, ves a TV3. Fes veure que condemnes la violència, sobretot la dels espanyols, i digues que el que ha passat a Catalunya aquests dies és cosa d'infiltrats espanyolistes.

T: Sou uns genis! Bona nit, Carles.

Dijous al matí, nova trucada de Torra a Waterloo.

T: Tenies raó. Els nostres ja estan començant a fer córrer que els aldarulls els han fet infiltrats.

P: No sé què faries sense nosaltres. Ara també telefonaré a la Madrenas, que no sé si està al cas de tot el que ha passat aquesta nit a Girona, perquè digui el mateix.

T: Carles, tinc un altre problema. Haig d'anar al Parlament i em tornen a demanar que condemni la violència i que expliqui els meus contactes amb els CDRs. Què faig?

P: El de sempre. Els dius que ens autodeterminarem i que farem un altre referèndum.

T: Home, Carles, això ja no s'ho empassaran.

P: Tros d'ase, fa anys que s'ho empassen. Encara es creuen que van votar un referèndum, i ja fa dos anys. Això sempre funciona. Mira, l'any 2010, els sindicats de classe van convocar una vaga per una futesa. Contra la reforma laboral i el sistema públic de pensions, i jo vaig escriure un tuit que deia: «Això dels piquets que barren el pas, que impedeixen serveis, etc., em sembla lamentable». Ha, ha, ha. Ja veus, ara soc jo el que dirigeix els piquets dels CDRs i el tsunami democràtic. El poble s'ho empassa i em felicita.

T: Gràcies, Carles.

P: I, per descomptat, no ho diguis abans a ningú, sobretot als cretins d'Esquerra. Ja veuràs, quina cara se'ls posarà.

Òbviament, tot aquest diàleg és fictici (llevat del tuit de Puigdemont, escrit el 29 de setembre de 2010), però també podria ser una aproximació a la realitat. La realitat sempre supera la ficció. I més a Catalunya. Amb l'actual Govern de la Generalitat, i amb Quim Torra al capdavant, tot és possible. Enmig d'una crisi sense precedents, i amb els majors disturbis que s'han viscut a Catalunya en dècades, probablement des dels anys de la Transició política, el president de la Generalitat i sis consellers van abandonar dimecres als seus despatxos i les seves responsabilitats per anar a tallar autopistes i carreteres. Un cas únic en les democràcies occidentals. Amb això, també som pioners al món.