Hi ha estudis sobre si somiem en blanc i negre o en color. Sembla que la televisió ha influït en aquesta percepció perquè la gent gran -que van créixer amb televisors en blanc i negre- diuen somiar més en la gamma de grisos, segons publica la revista científica fiable «Consciousness and Cognition».

Cal començar a pensar que els més joves somien influïts per internet i tenim una prova en el cantant colombià Maluma, que publicava un vídeo a Instagram en el qual plora quan veu aterrar el seu primer avió privat i enviava aquest missatge als seus 46 milions de seguidors: «somiïn sense por, mai creguin en un 'no' com a resposta, vostès són el timó de la seva vida i poden arribar fins a on la seva ment i cor vulguin. Aquest és el meu llegat, inspirar i demostrar que els somnis es fan realitat».

Somien els cantants amb avions privats? Si és així, somien en color amb catàlegs on volen i troben un Gulfstream G450 amb divans, pantalles, taules plegables, cuina, microones, cafetera, nevera, lavabos i bany executiu. La distància entre aquest somni i la realitat és de 25 milions de dòlars.

Rebutgem la major part dels somnis per absurds. Si jo somiés en tenir un avió privat pensaria que és una collonada conseqüència de la sèrie sobre narcotraficants que vaig veure abans de dormir. Serà perquè no em sobren 25 milions de dòlars. O perquè no soc un cantant mundial de Sony destinat a dir als xavals que els somnis es compleixen, com ja va fer Lady Gaga quan va rebre un Oscar. Aquesta música global que mai dorm va amb tot, amb els jets privats i amb l'ecologisme, amb el no és no i amb el no creguin en un «no» com a resposta. Tot cap a la «inspiradora» lletra de la Internacional capitalista.