La tenen a la xarxa. Les 493 pàgines d'una sentència del tot mefistofèlica es divideixen en tres parts: I) Antecedents del fet; II) Fonament de dret, i III) Fallo. La part I) és una construcció jurídica per encaixar-hi el tumult després que Slevig-Holstein fes caure la violència. Mar­chena exposa en vint punts els registres de la querella des de l'inici, els ponents, les competències de la sala, els querellats, les conclusions provisionals d'acusacions i advocacia de l'Estat i altres providències del sumari com ara la declinatòria de jurisdicció dels membres de la Mesa del Parlament, que seran jutjats al TSJC, admissió de proves, modificació de les conclusions provisionals, el temps de presó dels encausats (ps. 3-24).

En aquesta part, servint-se -en contra del que havia dit- d'atestats policials, inclou 14 fets provats (pàgs. 25-60): 1) Publicació al DOGC de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República; 2) Id. de la Llei reguladora del referèndum d'autodeterminació; 3) Aquests textos i d'altres normatives formaven part d'una «estratègia concertada» entre els acusats, perquè van crear una «aparent cobertura jurídica que permetés fer creure a la ciutadania que en depositar el seu vot contribuïa a l'acte fundacional de la República independent de Catalunya»; 4) Referèndum de l'1-O i resultats d'un cens universal sense garanties amb la deslegitimació de la JEC tres dies després; 5) Compareixença de Puigdemont al Parlament el 10-X, proclamació de resultats i de la República i suspensió de la mateixa esperant un diàleg (amb document signatura fora de la cambra per JxSí i la CUP); 6) Fets del 27-X-17 i proclamació sui generis de la República sense cap efecte atès el cessament dels membres del govern pel 155; 7) Aquesta «proclamació simbòlica» culminà l'oposició als requeriments del TC i a les resolucions dels Lletrats del Parlament català i al consell de garanties estatutàries que ja s'havia oposat a les lleis del 6/7-IX-17, suspeses pel TC (en aquest punt fa referència a resolucions anteriors del 9-XI-15, 20-I-16, 4-X-16, etc., anul·lades pel TC i fa una carregada contra Forcadell i els membres de la Mesa); 8) Actes dirigits a l'1-O com presentació de la pregunta, la substitució de consellers, la no remissió d'informació comptable o l'assumpció col·legiada de despeses per realitzar el referèndum; 9) Contribució necessària dels dirigents d'ANC i d'Òmnium, a qui erròniament fa responsables de la convocatòria de la concentració del 20-IX davant la Conselleria d'Economia, de la impossibilitat d'introduir en l'edifici els detinguts per presenciar uns escorcolls, que no es van poder fer «amb tota normalitat», de les destrosses dels vehicles i del fet que la Lletrada judicial no pogués sortir fins a mitjanit (Mentida: Sànchez s'hauria erigit com a interlocutor amb els agents policials, no permetent-los acudir als vehicles, sobre els quals van parlar, i Cuixart hauria reptat l'Estat a confiscar el material del referèndum!); 10) Actes del TSJC i reunió dels Mossos amb Puigdemont el 28-IX, a qui demanen desconvocar el referèndum. (Per a Marchena, el fet que els ME hi cridessin a Forcadell, encara que no hi anés, serà significatiu; altrament, De Los Cobos hauria estat enganyat per Forn, que demanà preservar la convivència segons mandat judicial sense exposar el sentit interessat d'aquella expressió. Gran crítica als ME!); 11) La campanya d'Escoles Obertes atribuïda a Bassa (quan la consellera d'ensenyament era Ponsatí) per garantir la disponibilitat dels centres; 12) El dia 1-O, PN i GC es van veure obligats a usar a «l'ús de la força legalment prevista»; 13) Factors adjuvants pel referèndum: proclames, despeses, propaganda, Diplocat, censos; 14) Consciència dels acusats de la impossibilitat jurídica de la construcció de la República catalana via referèndum. (M'estalvio comentaris.)

A II), amb la vista posada a Europa, Marchena, fa set apartats: A) Vulneració de drets fonamentals, on justifica totes les seves actuacions en 17 punts: que la causa no fos jutjada pel TSJC, no permetre traducció simultània, les recusacions dels jutges de la sala (diu que la sala 2a del TS a estar demonitzada i fins i tot fa sortir el WhatsApp de Cosidó), les possibles indefensions... Pretén fer doctrina sobre el principi de contradicció pel fet de no haver permès visionats de vídeos durant les declaracions, afronta les frases «Votar no és cap delicte», nega el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació de Catalunya, descarta el caràcter d'inviolabilitat parlamentària esgrimit per Forcadell i, per rebatre les tesis d'una autoritat com Lederach, dedica les pàgs. 234-242 a justificar els límits de la desobediència civil. A l'apartat B) Judici de tipicitat (p. 254), en 7 subapartats justifica la «cristal·lització progressiva» de l'objecte del procés (es carrega qualificacions fiscals i de l'instructor) i dedica més pàgines a al·legar que no hi va haver rebel·lió (p. 263-275) -delicte contra l'ordre constitucional- que no pas a justificar la sedició (275-285) -delicte contra l'ordre públic, que s'inventa, perquè enlloc no hi va haver tumult-, la malversació (285-292) i la desobediència (292-294). A l'apartat C) Judici d'autoria, en el punt 1 justifica els 8 acusats de sedició i, no sense errors flagrants, els dedica un subapartat a cadascun (Junqueras, p. 301-307; Romeva, p. 307-314; Forcadell, p. 315-334; Turull, p. 334-341; Rull, p. 341-349: Bassa, p. 349-357; Forn, p. 357-373; Sànchez, p. 373-384; Cuixart, p.384-399); en el punt 2, justifica els acusats de malversació i les raons per acusar-los (2.1): Junqueras, Romeva, Turull i Bassa (p. 399-471) i els no acusats de malversació amb les raons (2.2): Forn, Rull, Vila, Borràs i Mundó (p. 471-472); en el punt 3 justifica els acusats de desobediència: Vila, Borràs i Mundó (p. 473-476); en el punt 4 exonera els acusats per Vox d'organització criminal. A l'apartat D) Penes, la sentència exposa en tres punts quins delictes (sedició i malversació en concurs medial, només sedició i només desobediència) s'atribueixen als acusats, quines penes se'ls imposen i, en un punt quart, es rebutja la petició de fiscalia d'aplicar-los l'art. 36.2 del CP (no gaudir de beneficis penitenciaris fins haver complert la meitat de la pena). Segons l'apartat E) Responsabilitat civil, el TS enviarà la sentència al TC (Tribunal de Cuentas), a fi que determini responsabilitats. L'apartat F) Costes, les distribueix, i l'apartat G) Abonament de la presó preventiva, aplica l'art. 58 del CP (el període de presó provisional compta). Quant a la part III, massa que la sabem. Continuarem