Aquests darrers dies s'han viscut a Catalunya violència i enfrontaments als carrers i places. Allò que no volíem veure mai a casa nostra s'ha generalitzat al llarg d'una bona colla de nits. Malauradament aquests fanàtics han malmès la imatge pacífica de la majoria d'independentistes que han organitzat molts actes i manifestacions per tal de denunciar la sentència del procés.
Les forces i cossos de seguretat han tingut molts problemes per tal de posar fi a les agressions. Ha sobtat en el bàndol independentista que els Mossos d'Esquadra haguessin de sortir en defensa de l'ordre públic. I encara ha sorprès molt més el poc suport que des de la Generalitat els han donat, sobretot el seu president.
I és que Quim Torra és un activista, somiatruites, capaç de portar Catalunya al desastre total. Ha tancat una setmana lamentable en què s'ha demostrat que no pot ocupar el càrrec de màxima autoritat de Catalunya. Un president no pot deixar una reunió de govern per tal d'anar a una marxa en la qual es perjudicava milers de persones que veien impedida la seva mobilitat per l'autopista. Un president no pot veure fogueres i aldarulls al centre de Barcelona i no sortir a condemnar la violència immediatament. Un president no pot fer-se l'orni en una entrevista de màxima audiència de Tv3. Un president no pot només defensar una part dels seus conciutadans. Un president no pot ser un fanàtic, incapaç de parlar amb ningú que no pensi com ell.
D'altra banda, les formacions que defensen la Constitució no volen conèixer a fons la problemàtica de Catalunya. Pablo Casado i Albert Rivera continuen esgrimint la llei de seguretat nacional i l'aplicació de l'article 155. Ambdues propostes són autèntica benzina al conflicte. Això suposaria el divorci absolut entre Catalunya i Espanya. Per part del PP, Cayetana passa unes vacances ara a Barcelona -després de les eleccions desapareixerà- i es dedica a les provocacions contínues. I Arrimadas abandonà el seu escó al Parlament de Catalunya, farta de l'ambient que es respira a casa nostra. Ambdues continuen esgrimint arguments inútils que no porten enlloc. I celebrada la contesa del novembre, no les tornarem a veure.
Mentrestant, Pedro Sánchez va amb peus de plom, intentant fer bandera de la moderació, la qual cosa pot perjudicar-lo i molt en les properes eleccions. A totes les enquestes continua perdent diputats davant l'ascens d'un PP que pot arribar al centenar d'escons i un Vox que de ben segur augmentarà numèricament la seva presència a les corts espanyoles.
Hom té la impressió que el tàndem Puigdemont-Torra vol radicalitzar al màxim la situació i prefereix tensar la corda i anar a la confrontació absoluta, sense ser conscients que han provocat una situació que se sap com comença, però no com acaba.
Soc dels que pensen -així ho he escrit en diverses ocasions- que el PSOE i ERC tenen una gran responsabilitat en aquests moments. S'han d'establir ponts de diàleg immediatament, perquè la majoria de la gent vol tornar a la normalitat. A ningú no li agrada veure polítics a les presons ni baralles als carrers. Sánchez necessita restablir la pau per tal de tenir opcions al novembre. I ERC sap que Torra està amortitzat, però li fan por les conseqüències del trencament. El mateix Junqueras parla d'eixamplar les bases independentistes i fer política amb formacions d'altres àmbits ideològics. En el cas de Torra només sap dir que «ho tornarem a fer» i que aposta per la unilateralitat i el secessionisme, sense pensar que l'Estat mai no ho permetrà. Continua jugant amb la il·lusió de milers de persones de bona fe. I això és intolerable. L'independentisme és molt respectable, però quan el defensen hooligans com Quim Torra i alguns dels seus deixebles de JxCat perd tota la raó.
