22 de octubre de 2019
22.10.2019

Cartes

22.10.2019 | 01:00

I si pel camí declarem la independència
Pep Cassany i Masó Girona
Escriu Lluís Llach a les xarxes: «Voleu dir que no estem declarant la independència?». És possible o, si més no, ja estic content només d'imaginar-ho.
Vull fixar-me en la nostra resposta a la infame sentència del procés. Malgrat que tots sabíem que les condemnes serien dures, també sabíem que la nostra resposta no seria fluixa. Les marxes, manifestacions, missatges i/o articles d'opinió dels independentistes conflueixen a dir que no hi ha cap altra solució que declarar la independència. L'Estat no reconeixerà el dret a l'autodeterminació d'una part del seu territori i utilitzarà totes les eines de què disposa, reconeixent-se capaç i carregat de les seves raons, per aixafar qualsevol revolució.
No ens deixarà votar. Perquè no pot i no vol. Prefereix esclafar la revolta amb la violència repressora que mostra a tot el món que asseure's com un estat democràtic i reconèixer que el 80% dels ciutadans d'una part del seu territori demana el dret a decidir lliurement el seu futur.


I a nosaltres, qui ens ha adoctrinat?
M. Teresa Prat BANYOLES
Nascuts a les escorrialles del franquisme... passant la nostra darrera etapa de la infantesa sentint el primer dels lemes reivindicatius de la democràcia i de la llibertat: «Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia»... vivint de ple la transició política i la implantació de l'ensenyament en català, en la nostra adolescència. Crescuts en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i totalment apolítiques, on els pares ens parlaven de respecte i pluralitat, on el diàleg, la comprensió i la reflexió sempre van ser eines de formació més efectives que l'autoritarisme i el càstig, on vam aprendre a compartir projectes i il·lusions, que plegats era possible aconseguir-los, on... Formats en escoles religioses on el català i el castellà convivien, educats en els valors cristians...
Aquells qui més tard hem estat pares de fills... crescuts en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i totalment apolítiques... Ara, als nostres cinquanta anys, sortim al carrer clamant llibertat i justícia! Recorrem quilòmetres a peu amb les Marxes per la Llibertat! Ens manifestem pacíficament i ens unim, de cor, al sentiment d'un poble, d'una gent, d'un tarannà... I a nosaltres, qui ens ha adoctrinat? Ni les escoles catalanes, ni TV3, a qui alguns responsabilitzen i titllen, amb ignorància, de «madrazas nacionalistas», a nosaltres, a molts de nosaltres, a moltíssims de nosaltres, ens han adoctrinat i fet sortir al carrer els valors que els nostres pares ens van transmetre i ens transmeten encara: la veritat i la justícia, dient prou a la mentida i la injustícia; el diàleg, la comprensió i la reflexió, dient prou a l'autoritarisme, a l'abús, a la repressió i el càstig; el respecte i la pluralitat, dient prou a la privació de la llibertat de pensament i d'expressió, a l'empresonament d'innocents... ens ha fet sortir al carrer i ens ha tornat «indepes», com simpàticament ens diuen els nostres fills, la defensa de la democràcia, dels drets fonamentals i de la dignitat humana.


Politiqueig de
nivell bàsic
Francesca Barti Comalat Banyoles
Els discursos dels polítics es repeteixen més que l'all, fan pudor de clavegueram i et deixen el cervell buit de saviesa i criteri.
Només saben criticar-se entre ells, repeteixen comentaris banals, sempre la mateixa melodia i d'escolta blanca i activa en saben tant com un infant que no sap multiplicar, són com burros amb la pastanaga al davant.
Ara sembla que tothom pot ser polític, que la seva feina és ben fàcil: molta xerrameca, poc escoltar i repetir-se com un lloro tropical.
Amb aquest pas ens convertirem en un país tercermundista si és que no ho som ja.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook