Un dels avantatges d'haver de passar quatre dies (i nits) a l'«hotel» Trueta (per res greu, que ningú no s'alarmi) no és només comprovar que, malgrat les retallades, la sanitat catalana segueix essent una de les capdavanteres del món. També és una oportunitat immillorable per comprovar l'estat de la «informació» que sobre la situació a Catalunya difon la «caverna mediàtica», sobretot si l'estada a més coincideix amb la publicació de «la sentència» i tota la mobilització posterior. No sé si em passaré més temps per recuperar-me de l'operació a la qual m'han sotmès o de la perplexitat per testimoniar, minut a minut, la manipulació informativa més impressionant i descarada, perpetrada per alguns dels més prestigiosos representants del periodisme espanyol.

Un dels informatius més esperpèntics fou el d'en Vicente Vallés d'Antena 3, el divendres al vespre. Hores després que la Policia Municipal barcelonina hagués fet pública la xifra de 525.000 participants en la manifestació, ell obrí el «seu» informatiu dient que «unes cinc-centes mil persones...». Per què no va dir «més de...», que hauria estat igual d'inconcret i bisil·làbic, però molt més a prop de la veritat? La voluntat de manipulació va quedar palesa tot seguit, quan va connectar «en directe» amb un company de Barcelona que sí va que donar la «xifra» oficial, però afegint, quasi sense respirar, que eren 75.000 mil menys que les que hi havia hagut l'11-S passat (que fou convocada amb mesos d'antelació i en un dia festiu) i moltes menys que els dos milions que havien acudit en «anteriors» ocasions (quan negaven aquesta xifra!). Sembla que tot s'hi val per menysprear el sobiranisme i per fer creure als espanyols que no passa res i que l'Estat s'acabarà imposant. Tota la resta van en la mateixa línia -des de la Quintana a Ferreras. Tanta és la seva por a cobrar menys quan Espanya sigui més petita que estan disposats a comprometre fins i tot l'últim vestigi de la seva integritat professional?

L'alegria de la setmana es va produir el mateix dia que em van ficar el bisturí. Aquell dia, la revista alemanya Der Stern, que segueix essent la més llegida malgrat la crisi que va patir després de publicar els falsos diaris d'en Hitler, publicà un extens article d'en Till Bartels titulat «El procés de Madrid: Aquesta sentència és una vergonya per a Espanya». El seu relat parteix d'una realitat inqüestionable -que els polítics espanyols desconeixen un dels mobles més rellevants per exercir la seva professió: la taula de negociació. Així ho demostra no només la situació catalana, sinó també el fet que porten quatre eleccions generals en quatre anys per la seva incapacitat per pactar. A partir d'aquí fa un relat ple de veritats i objectivitat. Felicitats!