Els dies que vindran era el títol del meu article del dimarts 24 de setembre. Enfrontar els dies que vindran, encarar els dies que vindran. Doncs, aquests dies ja han arribat. Ja han vingut. El dilluns 14 d'octubre es feia pública la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés. Hi havia hagut filtracions i s'esperava que s'oficialitzés d'una vegada. Tothom ho esperava enmig d'una calma tensa.
Els dies que han vingut després, des del mateix dilluns, els hem viscut pendents dels esdeveniments que s'han produït dia rere dia a les principals ciutats catalanes. D'especial gravetat el grau de violència devastadora a la ciutat de Barcelona. La ciutat cremada. Que s'ha convertit, segons informacions diverses, en el cau de grups urbans violents, provinents de diferents indrets europeus, entrenats especialment per provocar aldarulls i disturbis al carrer. Sense oblidar l'actuació dels radicals propis que han alimentat també les fogueres de la destrucció sense cap tipus de mirament. La Rosa de Foc que es repeteix a les xarxes socials, sense filtre ni aturador. Cal saber per part de molts d'aquests que potser no ho saben -i si ho saben és molt pitjor la seva utilització- que la Rosa de Foc és el nom que es va donar a la ciutat al llarg de l'episodi històric conegut com la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909, que es va produir entre el 26 de juliol i el 2 d'agost d'aquell any. La gent es revoltava contra el decret que enviava tropes de reserva a la guerra del Marroc. Una guerra on anaven els fills dels més desfavorits (això no canvia mai) per no tornar a casa mai més. Una setmana tràgica en què van morir 78 persones i va haver-hi mig miler de ferits. Intentar comparar aquells fets històrics amb els fets actuals, intentar traslladar el clímax i no posar-hi fre, a més de molt perillós, és d'una gran irresponsabilitat. I ens preocupa profundament.
En aquest sentit, Girona també ha estat notícia pels incidents violents d'aquests dies, fins a tal punt que poden fer perillar la seva Festa Major -les Fires de Girona- que, en principi, hauria de començar aquest proper divendres. Detinguts, presó sense fiança per a dos dels arrestats, ferits, dos de caràcter greu, i destrosses diverses són el balanç, fins al diumenge al vespre, que evidencia la gravetat de la situació al llarg d'aquests temps convulsos que ja han vingut. I els que encara vindran. Les desavinences existents entre els membres del govern, si és que n'hi ha, tampoc ajuden gens ni mica a clarificar el panorama que tenim al davant. Desolador.
«I, per damunt de tot, no et neguitegis ni t'escarrassis gaire. Sigues lliure i contempla les coses amb la fermesa d'un home, d'un ésser humà, d'un ciutadà i d'una criatura mortal. Entre els principis que tens a l'abast, cap als quals t'inclinaràs, que hi siguin aquests dos. Primer, que les coses exteriors no arriben a tocar mai l'ànima, sinó que resten fora immòbils, mentre que les torbacions depenen només de la nostra opinió interior. Segon, que totes les coses que veus canviaran en molt poc temps i deixaran d'existir. De quantes transformacions tu mateix has estat partícip per casualitat! Pensa-hi constantment. L'univers és transformació. La vida és opinió.» ( Marc Aureli, Meditacions, 166-180 dC).
