La plataforma clandestina anomenada Tsunami Democràtic ha nascut per potenciar «un moviment col·lectiu i transversal». La seva presentació en societat va ser promoure el bloqueig de vuit hores de l'aeroport del Prat, el dilluns dia 14 d'octubre, en protesta per la sentència del Tribunal Suprem contra dirigents independentistes.
En el manifest inicial del 2 de setembre, els anònims responsables d'aquesta organització secreta reconeixen que «el viatge a l'autodeterminació és llarg i complex». Declaren que: «Els nostres ideals defensen les llibertats irrenunciables i persegueixen la justícia social». Afirmen que empraran «la lluita no violenta i la desobediència civil com a estratègies transformadores. Cap violència, però tota la fermesa. Ho farem pacíficament, amb serenor i convenciment. Ho farem democràticament, amb determinació i de manera organitzada».
El manifest acaba aclarint que «no som una nova organització: som una campanya constant, contínua i inesgotable. Hi ha resposta. Hi ha estratègia. Comença una nova onada i tu n'ets protagonista».
En la recerca d'un lloc en el món caòtic de l'independentisme s'aferren que «som tots i no som ningú» per no dividir el moviment i poder actuar d'incògnit.
De fet, formen part de l'activisme radical que no vol cap diàleg amb l'Estat. Per a ells, és el moment de les masses que han d'ocupar l'espai públic i col·lapsar les infraestructures. Aquest independentisme radical que sempre ha rebutjat la timidesa del procés i ha defensat la via insurreccional intenta capitalitzar la revolta.
Tot i que no s'ha atribuït l'autoria, membres del Tsunami Democràtic han participat en les onades de foc que han envaït els carrers de Catalunya, amb l'epicentre a Barcelona.
S'ha produït una espiral d'acció/reacció que ha destruït mobiliari urbà, muntat barricades, cremat contenidors, danyat carrils de tren i trencat tanques de carreteres.
La violència dels no-violents no enganya ningú, encara que es vesteixi d'autodefensa enfront de la violència policial. És nomes una burda coartada per camuflar la voluntat de «perseverar en la mobilització massiva i sostinguda en el temps».
Aquesta voluntat està present en proclames de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), d'Arran, jovent independentista pròxim a Endavant (OSAN), de La Forja-Jovent Revolucionari, escissió d'Arran, propera a Poble Lliure, dels Comitès de Defensa de la República (CDRs). També l'ANC i Òmnium hi donen suport.
Però l'avantguarda de la protesta són els joves, alguns que volen canviar el món i altres sense senderi amb ganes de gresca. Tard o d'hora seran usats com a moneda de canvi per a la gent d'ordre transmutada en insurrecta, que avui es posa de perfil davant el vandalisme.
