22 de octubre de 2019
22.10.2019

Tristesa per decret

22.10.2019 | 00:54

Es veu que hi ha la possibilitat que se suspenguin les festes de Girona. Seria un greu error. Les festes són el millor antídot contra els joves que aquests dies ens donen la tabarra, ja que podran sortir de nit a torrar-se, que és el que mola de debò, i així no hauran d'enfrontar-se a la policia ni molestar la resta de ciutadans tallant carrers, que no dic que no siguin activitats entretingudes, però on hi hagi una setmana de borratxera diària, que es tregui la revolució. Si per motius de seguretat fos, no només no s'haurien de suspendre les Fires, sinó que s'haurien d'allargar in aeternum, així s'acabarien els aldarulls. Els joves necessiten alcohol i gresca, i, si no la tenen, s'inventen una aventura en la qual poder fer-se selfies amb cara de revolucionaris. A ells no els importa ni la sort dels presos ni la de Catalunya, el que volen és divertir-se. Oferiu-los un lloc amb cervesa barata i música de patxanga, i no necessitaran destrossar la ciutat, que a més ja comença a ser cosa massa rutinària.

No, si l'Ajuntament finalment suspèn les Fires, no serà per seguretat, sinó per l'obligació d'estar tristos. La il·lustre alcaldessa ja va anul·lar fa dos anys els focs artificials, ja que no era cosa d'alegrar-nos la vista engalanant el cel, quan hauríem d'estar plorant pels líders empresonats. Amb més motiu ens ha de prohibir ara l'alegria, quan s'ha sabut que restaran anys a l'ombra. Igual que l'ajuntament llueix tot l'any parafernàlia llacista malgrat ser la casa de tots els ciutadans, en les festes patronals hem d'estar tots obligatòriament tristos, llacistes o no.

El més fàcil seria celebrar amb normalitat les festes, i que es quedés a casa qui cregués que no està el pati per a autos de xoc i nits de gresca, deixant la resta que es diverteixi. Però això no seria gironí. A Girona hem d'estar tristos per decret. A més d'anul·lar les festes, s'imposa un ban municipal en què s'adverteix que durant deu dies queda prohibit riure i somriure, sota pena de treballs comunitaris. Si l'alcaldessa està trista, l'obligació dels gironins és secundar el seu estat d'ànim i dedicar les festes de Girona a plorar i gemegar.

Que hi ha gent que es confon, i es pensa que demanar la llibertat dels presos li dona dret a reclamar la de tots a l'hora de divertir-nos. Llibertat sí, però només per a segons qui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook